Cal Navàs de Reus: Augusta i seductora dama
Quan els vents del món, cansats de tombar, sojornen a Cal Navàs es converteixen en llum. El llevant travessa fregant els vidres de la tribuna, llotja privilegiada del Mercadal, i transforma en mirall el parquet de la sala i el mosaic del rebedor; mentre el ponent, quan passa entremig de les portes obertes del terrat, pel despatx o el cosidor, dona vida als vitralls amb un verd maragda únic i un groc de préssec madur, amb tots els blaus de la mar i els rosats envermellits de les maduixes i dels gerds. Si s’hi cola el mestral entremaliat fa tremolar totes les fulles i els pètals de les flors: els de vidre americà s’irisen com les ostres tocades per l’àcid de la llimona i els de vidre imprès plomegen noves textures carregades d’ombres dòcils. Al pic del migdia, el migjorn i el llebeig entren per la finestra de la cuina i envernissen les rajoles blanques i blaves amb salabror marina. Els vents convertits en llum donen vida a la primavera eterna.