Els tresors del rellotge de Santes Creus

Es tracta d’un gran rellotge de fusta policromada al qual li manca el mecanisme. Està penjat a la paret de la nau dreta de l’església del monestir de Santes Creus, just damunt de la porta per on els monjos accedien a l’església des del dormitori, per fer les pregàries preceptives de la nit. No us puc dir de quan és perquè no se sap amb seguretat. Entre els segles XVI i XVII. La restauració, entre d’altres coses, ha documentat actuacions i decoracions d’èpoques diferents.

Els primers dies, les restauradores van dedicar el seu temps a netejar la gran quantitat de porqueria acumulada darrere el rellotge, en una cavitat que dona a una porta, ara cegada, i que devia assegurar l’accés per al manteniment de la maquinària. Val a dir que no fou una tasca agradable. Entre la brutícia, majoritàriament excrements de rats, es van localitzar una sèrie de fragments d’objectes diversos. Aquests fragments poden ajudar a datar quan es va cegar la porta, però també parlen de petits moments de vida dels habitants del monestir.

Van trobar-hi trossets de carbó (portats des del dormitori?), canyes i trossos de margalló, una sola d’avarca, cordes i… les joies de la corona: cartes de naips estripades per la meitat (algú les va llençar per por de ser descobert o perquè se n’havia cansat?), una carta manuscrita i un fragment de pergamí. La lògica ens fa pensar que tot plegat ho poden haver portat allà les bèsties (rates i ratapatxets) per fer-hi niu, però, això sí, bèsties del segle XVI o XVII, segons una primera investigació ràpida.

Em vaig posar les piles per satisfer la meva curiositat.

(podeu llegir l’article sencer, obrint l’enllaç adjunt)