La singularitat del celler de l’Espluga de Francolí
“Pere Domènech i Roura va ser pioner en la construcció de cellers d’autor a Catalunya. Amb la construcció del Celler de l’Espluga de Francolí, va utilitzar un sistema constructiu inèdit per a aquest tipus d’edificis: arcs diafragmàtics ogivals construïts amb formigó. Aquest edifici va marcar un punt d’inflexió en la concepció de l’arquitectura.”
Així ho explica Montserrat Cucurella i Jorba en la seva tesi doctoral sobre els cellers de Pere Domènech i Roura. Des del punt de vista arquitectònic, es consideren celler d’autor aquells edificis projectats i dirigits per arquitectes com Pere Domènech Roura, Claudi Duran i Ventosa, Cèsar Martinell i Brunet i Josep M. Vives i Castellet. Per contra, hi ha a Catalunya una sèrie de cellers cooperatius, obra d’arquitectes desconeguts o de mestres d’obres experimentats, que queden com a edificis d’autoria anònima.
Domènech i Roura, amb la sorprenent utilització de dovelles de formigó en el celler del Sindicat Agrícola de l’Espluga de Francolí, respon a la solució de dos problemes que dificultaven l’obra, per tenir-la enllestida per a la collita de 1913 com volia la junta directiva i personalment Josep M. Rendé i Ventosa.

