El príncep de Viana. La Guerra Civil Catalana
Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
Fa uns quants anys vaig assistir, al monestir de Poblet, a l’acte acadèmic en què es presentava un informe sobre si les restes mortuòries de l’anomenada mòmia del Príncep de Viana eren verdaderament les seves restes mortals o si, a causa de l’ensulsiada de 1835, les restes recollides pertanyien a altres cadàvers i no pas al Príncep. L’estudi antropològic fou revelador: les restes pertanyien a dos cadàvers diferents. La prova de l’ADN encara ho va ser més: les restes momificades no pertanyien al dissortat Príncep.
Qui era el Príncep de Viana? Carles de Navarra, futur Príncep de Viana, va néixer al castell de Peñafiel, a l’ara província de Valladolid, el dia 29 de maig de 1421. Era fill de Blanca de Navarra, filla de Carles el Noble, hereva legítima al tron navarrès, i de Joan d’Aragó, comte de Peñafiel, fill de Ferran d’Antequera, comte de Barcelona i rei d’Aragó, València i Mallorca. Era príncep de la casa dels Trastamara, rama adventícia que regnava a castellà una branca, i a Aragó una altra. Joan d’Aragó era germà del rei de la corona d’Aragó i del comte de Barcelona, Alfons el Magnànim i era cosí germà del rei de Castella Joan II, pare d’Isabel la Catòlica. Per aquest parentiu Carles de Navarra era nebot d’Alfons el Magnànim i cosí segon de la futura Isabel la Catòlica.
En el moment de néixer Carles, els Trastamares Aragonesos i els Castellans estaven a la brega.
