Joan Papell i Tardiu, autor a Cultura i Paisatge

El príncep de Viana. La Guerra Civil Catalana

La història del príncep de Viana, explicada pel Dr. Joan Papell, ens permet conèixer un personatge controvertit. Estimat per molts i odiat per uns altres, tant com per fer-lo assassinar. Una vida d'odi i poder amb el seu pare, el rei, i la seva madrastra. Una història medieval que hauria pogut…

Pere el Gran i Santes Creus

Per què Pere el Gran va voler ser enterrat a Santes Creus? El rei Pere II fou el tercer fill de Jaume I, enterrat a Poblet, i de la seva segona esposa Violant d'Hongria la tomba de la qual és al monestir de Santa Maria de Vallbona. Era el primer dels quatre fills mascles i tercer en l'ordre de…

La conquesta de Mallorca

Aquest any 2019 s’escau el 790è aniversari de la conquesta de Mallorca, un fet de la nostra història fortament relacionat amb el Camp de Tarragona i amb la Ruta del Cister. L’expedició reial, comandada pel mateix rei Jaume I, va partir principalment del port de Salou, però també de Cambrils i…

Creació de les esquadres de Catalunya

Les Esquadras de paisanos armados, posteriorment conegudes, i fins avui, com els Mossos d’Esquadra, policia judicial catalana, foren establertes a Catalunya al segle XVIII. La seva creació va ser un fet circumstancial motivat per la revolta catalana del Camp de Tarragona de l’any 1719, dins…

Jaume Huguet, noves dades biogràfiques

Coincidint amb el 6è centenari del naixement de Jaume Huguet, l’historiador Joan Papell aporta noves dades sobre el primer matrimoni i l’etapa del pintor en terres valencianes i aragoneses, que poden aclarir alguns dubtes sobre l’autoria d’algunes de les seves obres.

La darrera morada de Violant

Violant d'Hongria pel matrimoni amb el rei Jaume I fou reina d'Aragó, de Mallorca, de València, comtessa de Barcelona, senyora de Montpeller, del Rosselló, del Capcir i de la Cerdanya. El rei Jaume s'hi va casar en segones núpcies, després de divorciar-se d'Elionor de Castella, i d'haver mort la…

Santes Creus

Gràcies a la documentació conservada, hom sap que el monestir cistercenc de Santa Maria de Santes Creus (Alt Camp, Tarragona) fou fundat pel noble Guillem Ramon de Montcada, dapifer, i el seus fills Guillem, Ramon i Berenguer el dia 4 de desembre de l'any 1150 ("... nos omnes simul in unum tradimus…

Dues llegendes santescreuenques

La llei desamortitzadora del 9 d'abril de 1834 del govern liberal de Mendizábal declarava suprimits els convents i monestirs que ajudessin la causa carlista. Posteriorment, dues reials ordres del 10 i 12 d'abril dictaven la sort que havien de patir els monjos dels monestirs i convents suprimits, a…