Joan Papell i Tardiu

Aquest any 2019 s’escau el 790è aniversari de la conquesta de Mallorca, un fet de la nostra història fortament relacionat amb el Camp de Tarragona i amb la Ruta del Cister. L’expedició reial, comandada pel mateix rei Jaume I, va partir principalment del port de Salou, però també de Cambrils i…

Primer fou Valldaura. Per tant, l’origen del Monestir de Santes Creus l’hem de cercar en la donació que , el 4 de desembre de 1150, va fer Guillem Ramon de Montcada, el dapifer, a l’abat del Monestir de la Gran Selva, l’abadia filial de Claravall, de l’honor que tenia a Valldaura , dins el terme de…

eBook

Les Esquadras de paisanos armados, posteriorment conegudes, i fins avui, com els Mossos d’Esquadra, policia judicial catalana, foren establertes a Catalunya al segle XVIII. La seva creació va ser un fet circumstancial motivat per la revolta catalana del Camp de Tarragona de l’any 1719, dins…

Coincidint amb el 6è centenari del naixement de Jaume Huguet, l’historiador Joan Papell aporta noves dades sobre el primer matrimoni i l’etapa del pintor en terres valencianes i aragoneses, que poden aclarir alguns dubtes sobre l’autoria d’algunes de les seves obres.

Violant d'Hongria pel matrimoni amb el rei Jaume I fou reina d'Aragó, de Mallorca, de València, comtessa de Barcelona, senyora de Montpeller, del Rosselló, del Capcir i de la Cerdanya. El rei Jaume s'hi va casar en segones núpcies, després de divorciar-se d'Elionor de Castella, i d'haver mort la…

Pere el Gran fou el tercer fill del rei En Jaume I i de la seva segona esposa Violant o Yoles d'Hongria. Era el primer dels quatre fills mascles i tercer en l'ordre de naixement dels deu fills haguts d'aquest matrimoni.

Gràcies a la documentació conservada, hom sap que el monestir cistercenc de Santa Maria de Santes Creus (Alt Camp, Tarragona) fou fundat pel noble Guillem Ramon de Montcada, dapifer, i el seus fills Guillem, Ramon i Berenguer el dia 4 de desembre de l'any 1150 ("... nos omnes simul in unum tradimus…

La llei desamortitzadora del 9 d'abril de 1834 del govern liberal de Mendizábal declarava suprimits els convents i monestirs que ajudessin la causa carlista. Posteriorment, dues reials ordres del 10 i 12 d'abril dictaven la sort que havien de patir els monjos dels monestirs i convents suprimits, a…