Santa Maria de Bonrepòs. Un monestir cistercenc desaparegut

Prop de la vila de la Morera de Montsant, dins el seu terme i sota de l’actual camí dels Cartoixans —un camí recuperat l’any 2007 com a ruta per a excursionistes—, hi ha un mas, avui en estat ruïnós, conegut com el mas de Sant Blai.

És un mas prou gran que deu el nom a aquest sant, al qual dedica la seva capella, tot i que la imatge del sant , atès el mal estat de conservació del conjunt, avui es conserva a l’església parroquial de la Morera de Montsant. La presència d’un campanar de cadireta en aquesta construcció evidencia l’existència de l’esmentat espai de culte. A la façana s’observen dues portes, la del mas pròpiament dit i la de la capella; a la clau d’arc de la primera se’ns fa patent que el mas havia estat propietat d’Escaladei i a l’altra es recorda simbòlicament l’advocació de la capella. Un tret identificatiu del mas —de fet, aquesta n’és la imatge més divulgada— és la presència d’una extensa galeria porxada al sector sud, i encara cal destacar que posseeix un notable celler, obra dels temps moderns, connectat al mas pel sector est.

En aquest lloc, però, en temps pretèrits hi hagué un monestir cistercenc, tot i que a primera vista avui res no sembla indicar-ho i ni tan sols hi ha un cartell informatiu que ho recordi. Només s’hi conserva la llegenda. De tota manera, mirant amb atenció alguna de les parets, avui descarnades, en podem intuir la presència gràcies a algunes pedres que són, de fet, restes de capitells, fusts i bases de l’arcuació de l’antic claustre utilitzades aquí com a material de farciment.

Fou entre els segles xiii i xv que aquest solar va acollir un monestir cistercenc femení, el de Santa Maria de Bonrepòs. I encara amb anterioritat hi havia hagut un ermitatge sota la mateixa advocació. És un espai, però, on mai s’ha portat a terme una prospecció arqueològica que permeti conèixer, ni que sigui de manera parcial, la seva planta.  Si es fes, qui sap si ens permetria recuperar l’espai de l’antic cenobi, tal com avui podem fer en el cas de les Franqueses, a Balaguer, on fins fa pocs anys gairebé només es conservava el temple i, després dels treballs arqueològics de l’any 2004, hom va recuperar bona part de la planta, la qual cosa ens permet conèixer la seva estructura bàsica. Ara mateix el mas de Sant Blai és un indret abandonat que requereix un estudi arqueològic i, si fos el cas, la seva recuperació patrimonial. De ser així, qui sap si podria esdevenir un espai més a afegir a la Ruta del Cister.

(Per llegir l’article sencer, obriu el PDF adjunt)