Històries de bots, càntirs i porrons
Un recorregut per l’art de beure a galet
Un recorregut per l’art de beure a galet
Beure a galet, per definició, significa beure deixant que el líquid flueixi a la boca sense que el recipient toqui els llavis.
Cat. Beure a galet
Fra. Boire à la régalade
Ita. Bere a garganella
Cas. (?) – Beber a gollete (?) Beber a chorro con un … botijo, porrón.
Tant el bot i el porró per beure vi, com el càntir per beure aigua, es fan servir per beure a galet, aixecant l’estri a una determinada alçada, cosa que facilita el broll de líquid i propicia un raig cap a la boca del bevedor o bevedora.
Beure a galet a l’antiguitat
Les representacions més evidents de beure a galet a l’antiguitat les trobem a l’antiga Roma. Els romans van evolucionar el rython grec i van crear la versió en vidre bufat a la qual anomenen corno potorio. El ríton és un contenidor de vi fet de banya de bòvid, ceràmica, bronze i, fins i tot, d’or i de plata, que s’usava com una copa, per beure a galet o xumant pel forat que hi havia a l’extrem més prim.
Al Museu de Nàpols, procedents de l’antiga ciutat de Pompeia –ciutat de la Campània, que va ser destruïda per l’erupció del Vesuvi l’any 79–, hi ha diversos plafons pictòrics, baixos relleus i escultures, on es veuen personatges bevent a galet amb un ríton. A les representacions de les orgies bàquiques, del mateix museu, fan servir el ríton per beure a galet o per fer-lo rajar al damunt dels cossos nus de les dones i dels homes que participen en la festa. En altres museus de la cultura romana, podem trobar altres escenes amb el ríton que representen la libació: ritual religiós que consisteix a fer una ofrena a una divinitat, en aquest cas a Bacus o Dionís, fent rajar el vi a terra i així torna a la terra el que és de la terra.
A l’antiga Grècia, l’ús del ríton figura en alguns relleus i en ceràmiques negres, tot i que l’acte de beure a galet no és tan evident com a les representacions romanes. El ríton és un atuell habitual també a algunes cultures nòrdiques com, per exemple, un exemplar de vidre, de la cultura llombarda, datat al segle VI.
A l’edat mitjana, en canvi, no hem pogut trobar cap representació de beure a galet amb cap atuell. Hi ha, però, diverses representacions de personatges xumant d’una mena d’ampolla bulbosa amb un llarg galet, com els que es troben en diversos museus i col·leccions, de procedència o d’influència islàmica: a la Bíblia de Sant Pere de Roda (s. XI), a les Homilies de Beda (s. XII) i fins i tot al famós tapís de Bayeux (s. XI) on es veu un personatge bevent amb ríton.
Podeu continuar llegint l’article a l’enllaç adjunt