La virtut de la ignorància (editorial)
Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
Quan fa quinze anys vam decidir tirar endavant el projecte de la revista que teniu a les mans, una de les idees que més vam treballar va ser la manera com podríem oferir un producte cultural amb continguts que anessin més enllà del tríptic o de la guia turística de l’indret. Necessitàvem _així ho copsàvem en diverses tertúlies_ enamorar-nos del que tenim, i calia, per tant, motivar la descoberta, la inquietud, voler conèixer.
Llegim en algunes notes escadusseres: “Com més coneixes, més ganes tens de conèixer; perquè conèixer és estimar”, “Només s’estima allò que es coneix”, “Només veiem allò que sabem que hi és”. Érem plenament conscients que declarar-nos ignorants era una virtut que calia potenciar: “Quina sort tenim de poder continuar aprenent coses!”. Estem vius i ens agrada saber més d’allò que ens interessa, amb la mateixa intensitat que obviem el que no ens aporta res.
Aquestes tertúlies d’ignorants les fèiem en un sopar organitzat i cuinat per nosaltres mateixos; en un tast improvisat en un petit celler que començava a elaborar vi més bo; prenent la fresca, asseguts al pedrís o en cadires de bova; a peu dret en el transcurs del pica-pica que s’organitzava després d’un acte cultural… Qualsevol excusa era bona per escoltar allò que ens deia l’altre sobre un tema del qual sabíem ben poca cosa.
Al vespre, des de la discreció dels pensaments solitaris, alguns ignorants tenim el costum de provar de posar en ordre allò que hem après. És llavors que apareix la màgia i, de sobte, se’ns desperta l’interès per aprofundir en el tema; aleshores busquem la informació on calgui: en els llibres, en revistes o a Internet.
Quina sort que tenim de ser ignorants i quina sort que tenim que hi hagi persones que, des de la seva especialitat, ens facin arribar els seus coneixements. Gràcies a totes les col·laboradores i a tots els col·laboradors de CULTURA I PAISATGE per la vostra capacitat de fer-nos entendre i estimar allò que ens expliqueu, allò que ens feu arribar, allò que ens mostreu.
Josep M. Rovira i Valls
