Jaume Conesa (1313?-1375) un montblanquí ill·lustre del segle XIV
Un montblanquí ill·lustre del segle XIV i la seva aportació a la llengua i literatura catalanes
Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
El carrer de Riber de Montblanc, que va des del portal de Riber -probablement el més espectacular dels que travessen les imponents muralles de la vila– fins al carrer Major, la via que des del migdia discorre fins al nord de la població, és dels més transitats. A la seva meitat, a la banda esquerra quan hom es dirigeix cap al centre, s’hi troba una petita travessia que des de l’any 1910 duu el nom de carrer de Jaume Conesa, amb una doble retolació en català, la de la Segona República, que no fou traduïda al castellà en temps del règim franquista, i una de més moderna feta en aquests darrers anys. De ben segur que la dedicació d’aquesta curta travessera a Jaume Conesa fou obra de l’historiador i polític montblanquí Joan Poblet i Teixidó (1877-1918), coneixedor de la personalitat eminent de Conesa; per aquells anys R. Miquel i Planas treballava en l’edició de la seva obra, la traducció de les Històries Troianes de Guido delle Colonne, que va veure la llum l’any 1916.
Conesa destacà, com a membre de la Cancelleria de Pere el Cerimoniós, primer com a escrivà de manament i després com a secretari reial i protonotari, per la riquesa del llenguatge tant en el llatí com en el català que utilitzà; és a dir, per la seva bona prosa, el seu lèxic ampli i precís, la bellesa de forma i la filiació classicista. Així doncs, fou un exponent destacat en el prehumanisme o protohumanisme català que caracteritzà els documents que sortien d’aquest organisme i que al cap de pocs anys havia de culminar amb la figura més representativa de l’humanisme català, és a dir, Bernat Metge (1340/1346-1413).
