“… Per la meva part he de dir que, en aquest racó de món, sento l’esperit tan íntimament lligat amb la terra que mai m’havia trobat tan català. Els arbres, els ocells, els poblets i les masies d’aquesta comarca tenen un color i la gent del país un geni i uns costums tan de casa, que em sembla que no he vist altra cosa ni he conegut altres persones en ma vida. Aquí tot és català pur i castís, sense barreja de cosmopolitisme en el llenguatge, en els costums, ni en les idees…”.
Amb aquesta exaltació s’expressava l’escriptor Josep Coroleu després de visitar la vall del Corb l’agost de 1892, fa més de cent anys.