Port de Tarragona. La connexió amb les comarques de l’interior

Quan es reprengueren les obres de reconstrucció del modern port de Tarragona a finals del segle XVIII, una de les principals preocupacions, a banda d’aconseguir unes infraestructures idònies per dur a terme les tasques de càrrega i descàrrega de mercaderies amb comoditat, era la de comunicar el port de Tarragona amb aquelles zones amb què seria possible establir relacions comercials, com les comarques de l’interior, especialitzades en productes agrícoles.

La consigna era clara: si es volia comptar amb un bon port, era imprescindible que aquest estigués ben comunicat amb les àrees productores. Atesa aquesta circumstància, es tingué especial cura en arranjar els camins que anaven cap a Reus, Lleida, Barcelona i València i, més tard, convertir-los en carreteres.

Concretament, les primeres notícies que tenim de la carretera que enllaça Lleida-Montblanc-Tarragona daten de l’any 1802, mesos abans de la visita del rei Carles IV a Tarragona. El governador de la ciutat, Pedro Cevallos, comunicà el futur esdeveniment a l’Ajuntament de Tarragona el 30 de juliol, per mitjà d’una carta en què demanava que es tingués cura de l’arranjament dels accessos i camins a la ciutat, sobretot pels pobles dels voltants per on havia de passar la comitiva reial.