“De la vasta sèrie d’estris que constitueixen la cultura material catalana, sens dubte que és el porró el més bonic i el més gallard de tots. Les seves línies, sòbries i alhora gentils, li donen una elegància selecta i un tall subtil i delicat que el fan a la vegada arrogant i humil i li donen un sentit estètic i una plasticitat que l’eleven a veritable objecte d’art. La bellesa del porró, com la del setrill, ens passa inadvertida de tant que els coneixem …”
Joan Amades, 1938.