Fa segles, durant la dominació àrab, la terra Catalana estava dividida en dues parts; l’extrem nord d’Al-Andalus, és a dir, la zona musulmana, I les terres reconquerides pels cristians, la Catalunya Vella. Entremig de tot això, hi havia la terra de Marca, de frontera. Alterosos i fortificats castells, amb enlairades torres de guaita, vigilaven les incursions de l’enemic tothora.