Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
La repressió que es va abatre sobre Catalunya després de la victòria militar borbònica de 1714 ha de ser analitzada per l’abast, la duresa, la diversitat i la cruesa que va manifestar.
Valencians i aragonesos l’havien experimentat des del 1707 i, de fet, la major part de Catalunya era en mans de l’exèrcit de les dues Corones (borbònic) des de la primavera-estiu de 1713.
La maquinària de govern de Felip V i ell mateix van marcar un full de ruta que consistia a acabar amb un poble, a desfer-lo físicament i espiritualment. Hom va pretendre d’esborrar la Catalunya preborbònica. Hem de ser conscients del que ens ha succeït com a nació per donar la importància deguda al moment històric.
La repressió afectà les persones, les institucions, la història, el dret constitucional, els llibres, els escrits, la llengua, la divisió territorial, les cases, les campanes, els monuments i els arbres.
Fins i tot hom prohibí de fer volar estels. El gener del 1714, Felip escrivia al seu avi, Lluís XIV de França, que no convenia tolerar el respecte ni de les lleis municipals catalanes, i intentava convèncer-lo que dins l’ànima del poble de Catalunya niava el desig de qüestionar qualsevol monarquia.