Valentí Gual Vilà

Presentem i comentem un document localitzat al fons de l’Arxiu Històric de Poblet. Sembla que estava guardat a l’armari II, calaix 15. Si més no, així ho indica una anotació d’Eduard Toda al peu. Actualment, en aquest calaix s’hi conserven processos criminals del període 1702-1712. La inconfusible…

El safrà ha estat un producte d’una importància capital al llarg de la història. Era apreciat com a condiment, en cosmètica, en medicina, i li eren atribuïdes virtuts molt diverses. El comerç amb el safrà aportava beneficis econòmics interessants i permetia de capitalitzar les malparades…

Des de la fundació a mitjan segle XII, la comunitat monàstica de Poblet va aconseguir a través de donacions, compres i permutes el control d’un vast territori (uns 600 quilòmetres quadrats) sobre el qual ostentava els drets derivats de la possessió feudal i de l’exercici de la justícia. La capacitat…

És ben sabut que el regnat de Felip IV s’encetava amb el govern del comte-duc d’Olivares, el qual orientà la seva política a involucrar la Corona d’Aragó o catalanoaragonesa (regnes d’Aragó, València i Mallorca i Principat de Catalunya) en l’aportació sostinguda de recursos humans i econòmics que…

Al llarg del vicenni central del segle XVII (1640-1660) es va produir el trencament polític entre les institucions catalanes, liderades per la Generalitat, i la monarquia hispànica, encarnada en la figura del rei Felip IV de Castella i el seu privat o “valido”, el comte d’Olivares.

La repressió que es va abatre sobre Catalunya després de la victòria militar borbònica de 1714 ha de ser analitzada per l’abast, la duresa, la diversitat i la cruesa que va manifestar. Valencians i aragonesos l’havien experimentat des del 1707 i, de fet, la major part de Catalunya era en mans de…

Un fons documental patrimonial ens informa de les activitats d’un safraner rocafortí a mitjan segle XIX. Es tracta de Francesc Ninot Duc, batejat el 9 de desembre de 1813 a la parroquial de Sant Salvador, fi ll de Ramon Ninot Mateu i Francesca Duc. El 16 d’octubre de 1843, als gairebé 30 anys…

El castell de Queralt és avui una fortalesa enrunada, vestigi del que havia estat un notable recinte fortificat situat al cim de la serra homònima.