Ceràmica sigil·lada
Elements ostentosos a la vil·la romana del Vilar de Valls
Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
Les restes van ser identificades com una vil·la romana, amb una superfície estimada de més de 5.000 m2 dels quals només va ser possible excavar en extensió uns 600 m2 de l’extrem nord-oest. A més, es van extreure els nivells superficials de 2.600 m2 i, d’aquests, va ser possible excavar-ne un sector rectangular d’uns 200 m2 en extensió i profunditat, fet que va permetre localitzar part d’uns banys privats.
Es creu que resten intactes més de 3.000 m2, en els quals sabem del cert que s’hi conserven més restes d’estructures arquitectòniques.
El passat 22 de juny [2022] s’inaugurava un nou muntatge de la vitrina d’arqueologia dedicada a aquest jaciment arqueològic, ignorat tant pels vallencs com per la historiografia arqueològica atès que, des del seu descobriment, no ha estat estudiat en profunditat i pràcticament totes les seves restes es troben actualment colgades.
La planta general parcial que es va poder excavar dibuixava un establiment que conservava parcialment la seva pars rústica (dependències destinades a l’explotació agropecuària) i la pars urbana (dependències destinades a la residència del propietari i la seva família), un establiment que va patir diferents transformacions al llarg dels seus 300 anys d’existència.
Cal situar l’inici de l’establiment al tercer quart del s. II aC. En aquells moments tindria uns usos fonamentalment agrícoles, amb una marcada importància en la producció i comerç del vi. Es localitzaren unes estances rectangulars molt allargades i un abocador de ceràmiques situat al límit occidental de la vil·la, en una petita riera o barranc poc profund. En aquest abocador hi van aparèixer grans quantitats de fragments d’àmfora que copien models ja plenament romans, com serien les imitacions de la forma grecoitàlica tardana o de transició i la forma Dressel 1A. Així mateix, van aparèixer àmfores locals ovoides de reduïdes dimensions (45-50 cm d’alçada). Malauradament, no es van poder localitzar els forns on foren elaborades, però sí que hi aparegueren nombrosos fragments de peces que presentaven deformacions i clars indicis de sobrecocció, la qual cosa demostra que existia una terrisseria d’àmfores romanes que seria, si no la primera, una de les més antigues que s’han documentat a la província de la Hispània Citerior.
