El Sant Sopar de Jaume Huguet, a Valls

per Josep Maria Rovira i Valls Última actualització febr. 10, 2023

Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.

El Sant Sopar que actualment podem admirar al Museu de Valls, és una de les taules que formava part de la predel·la del retaule que el pintor vallenc Jaume Huguet va fer per l’altar major de l’antiga església del convent de Sant Agustí Vell, al barri de la Ribera de Barcelona. El MNAC conserva sis de les dotze taules hagiogràfiques que ens han pervingut i una de les quatre taules que formaven part de la predel·la: el Sant Sopar. Una altra peça de la predel·la, el Camí del Calvari, es conserva al Museu Marès de Barcelona.

Casualment, el retaule de Sant Agustí de Jaume Huguet (Valls, 1412 – Barcelona, 1492) va tenir, en el passat, una curiosa relació amb la ciutat de Valls, més enllà de la que ja hi té per ser la ciutat de naixement del seu autor.

Es tractava d’una obra molt gran i, per tant, el temple que l’acollia també ho havia de ser. L’antic retaule major de l’església del convent de Sant Agustí Vell de Barcelona, conjunt contractat per la confraria dels Blanquers de la Ciutat Comtal, va ser l’encàrrec pictòric català més important de la segona meitat del segle xv.

Però l’església ja no existeix i era difícil de saber les mides que tenia. L’any 2000, l’historiador Francesc Ruiz Quesada, va publicar un treball als Quaderns de Vilaniu de l’Institut d’Estudis Vallencs (1) on explica que, gràcies a uns capítols que l’historiador vallenc Francesc Olivé i Ollé va publicar en el seu llibre “Quatre-cents aniversari de la construcció de l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Valls (1583-1983) va poder establir les mides de l’antiga església barcelonina: L’any 1569, el comú de Valls va decidir que el model en la construcció de la nova església parroquial de Sant Joan Baptista d’aquesta vila havia de ser el de Sant Agustí de Barcelona. En les capitulacions del nou temple, s’assenyalen amb molt detall les mides totals de l’església agustina, les de les seves capelles així com les del presbiteri. Així doncs, sabem que l’església amidava poc més de 58 m de llarg per quasi 15 m d’ample, sense tenir en compte les capelles laterals, i que l’alçària era propera als 25 m. D’altra banda, es pot deduir, gràcies a les taules conservades, que l’alçària del retaule va ser, aproximadament, de 12 m, en el cas de tenir dos nivells en sentit vertical, o bé de 15 m, si la narrativa es va desenvolupar en tres nivells.

La taula del Sant Sopar és una peça de 170 x 161 x 9,5 cm. La tècnica pictòrica emprada és la pintura al tremp que consisteix a barrejar els pigments amb aigua i ou.

L’obra fou encarregada al mateix Jaume Huguet, amb data 4 de desembre de 1463 per un valor de 1.100 lliures (22.000 sous). El retaule es va donar per finalitzat el 28 d’agost de 1486, festa de Sant Agustí. Amb la destrucció del presbiteri del temple, el 1718 la taula del Sant Sopar es va conservar en una comunitat de monges agustines. El 1944 fou adquirida per l’Ajuntament de Barcelona. Actualment es conserva al MNAC.

Avui, 537 anys després, una part del majestuós retaule de Sant Agustí, es podrà veure durant un any, a la nova sala de la col·lecció permanent del Museu de Valls formant part de l’exposició “De Jaume Huguet a Robert Gerhard. L’aportació de Valls al món de l’art”, gràcies a la gestió dels seus responsables del museu vallenc i del Museu Nacional D’Art de Catalunya.

(1) Francesc Ruiz i Quesada. EL RETAULE DE SANT AGUSTÍ DE JAUME HUGUET. UN REFERENT SINGULAR EN L’ART PICTÒRIC CATALÀ DEL DARRER QUATRE-CENTS. Quaderns de Vilaniu, 37: 3-40. Valls, 2000