Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
Passejant per la xarxa X em va aparèixer aquesta foto. Normalment, l’hauria deixat passar, com una més entre tantes. Ni és informativament rellevant, ni té un enquadrament que la faci especialment interessant. Diríem que és tant normal com prescindible…
I, tanmateix, m’hi vaig quedar enganxat. Vaig tenir la impressió que m’era familiar. I vaig perdre-hi una mica de temps. Encara sense arribar a acotar-la exactament, vaig anar reconeixent el lloc. Tot i així, talment com si hagués estat en un concurs (de paisatges), vaig contenir-me i vaig extremar les precaucions: “hi deu haver tants indrets semblants…”
Passat per aquest punt de contenció interior vaig obrir el post que acompanyava la foto, i efectivament era d’una vall que baixa de Nulles cap a El Padrós, a menys d’un kilòmetre de casa. Hi he passat moltes vegades i reconec el lloc concret; però més que l’emplaçament exacte, el que reconec és la morfologia: el color de la terra (intrínsecament i a través de la llum que s’hi projecta), el sistema de bancals irregulars que acompanyen la sinuositat de la vall, un horitzó obert rere el qual hi ha el mar, la vinya com a conreu predominant (i una creixent aparició de peces de sembrat que desharmonitzen tristament el conjunt, però que cada cop són més freqüents), pedra calcària sense retallar, l’ametller escadusser i espontani i algun botjar. Tot a base de peces petites de conreu.
Tot això i algun altre detall inconscient (hi ha una típica barraca de vinya) em van fer pensar que érem en aquest secà pròxim que constitueix el descens agrari i morfològic de la plana de l’Alt Camp cap al congost del Gaià.
Naturalment, el món és molt gran i probablement trobaríem imatges que s’assemblarien a la fotografia que em va passar per davant. I és clar, l’algoritme afavoreix coincidències i proporciona un (alt) percentatge d’imatges i continguts de proximitat.
En tot cas, el gest de l’ull va ser clar, enviant una alerta -que es va confirmar rellevant.
Fins a quin punt som animals d’un paisatge determinat?
Oriol Pérez de Tudela
Passejant #AltCamp (Articles publicats)
- Passejant #AltCamp (II) : Eternitats del Camp
- Passejant #AltCamp (I) : Des del Tossal Gros