L’essència de l’arquitectura del Cister - Cultura i Paisatge

L’essència de l’arquitectura del Cister

Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.

Fortaleses de fe arrelades al nostre paisatge. Immensos i bells edificis ens acompanyen des de fa gairebé 900 anys. Testimonis vius de la història, en són també protagonistes principals. Els seus murs, arcs, i voltes estan impregnats de la nostra cultura i esdevenen garants i representants privilegiats de la nostra identitat. Cultura i identitat construïdes amb valor i determinació, demostrant una fèrria voluntat i una força inesgotable.

Amb la mateixa determinació i convenciment es van construir, als segles XII i XIII, els monestirs cistercencs que podem visitar a les nostres comarques de la Ruta del Cister. Santa Maria de Poblet, Santa Maria de Santes Creus i Santa Maria de Vallbona.

Cenobis construïts, ampliats, reformats, reconstruïts, rehabilitats… arriben a nosaltres plens de bellesa i de sentit. Arquitectures monàstiques esplèndides que coneixem i reconeixem amb el qualificatiu de cistercenques. Van ser fundades per l’orde del Cister seguint els seus preceptes. I han acollit, al llarg de la seva història, comunitats de religiosos cistercencs, tal i com passa actualment a Poblet i Vallbona de les Monges.

Assumides les bases, òbvies, de la pertinença dels nostres tres monestirs a l’orde del Cister, podem plantejar algunes preguntes amb respostes no tan evidents.

Reconeixem l’arquitectura de cada monestir com a arquitectura cistercenca? Per respondre ens haurem de fer una pregunta prèvia: què és el que caracteritza realment l’arquitectura cistercenca? O, dit d’una altra manera, quina és l’essència de l’arquitectura del Cister?

Abadia de Fontenay.
Lateral de l’església de l’abadia de Fontenay. Antiga abadia cistercenca situada a Marmagne, departament de la Côte-d’Or (Borgonya) © Fotografia: Ignacio Sánchez Zárate

L’objecte d’aquest article és doble. En primer lloc, convidar a que el lector es faci aquestes preguntes. I amb elles provocar una nova mirada que sigui el resultat de desprendre’ns del vel de la familiaritat. Augmentar el camp de visió tant pel que fa a l’amplitud com en la profunditat. Qüestionar la relació directa i gairebé automàtica que establim entre allò que sabem (història) i allò que veiem i experimentem (arquitectura).

I el segon objectiu és apuntar diverses claus que ens permetin aproximar-nos a la pregunta ambiciosa de quina és l’essència de l’arquitectura cistercenca. I amb aquestes claus a la mà, visitar els monestirs i reconèixer l’arquitectura del Cister. Perquè hi és. I és molt bella.

Serveixi per començar una reflexió que ens hauria de fer pensar. Tenim tres esplèndides esglésies, geogràficament molt properes entre elles i construïdes a la mateixa època. I les tres són molt diferents. Per exemple, tant l’església de Santes Creus com la de Poblet se solen definir com a “temples d’una austeritat típicament cistercenca”. I, certament, ho són. En canvi, són esglésies radicalment diferents pel que fa al concepte de mur, a la seva materialitat, a la tipologia de les seves capçaleres, a les adaptacions durant el procés de construcció (i per tant en les seves solucions tècniques, principalment en les voltes de les naus centrals i en la perforació dels seus murs). I com a conseqüència d’aquests elements, juntament amb altres factors que serien objecte d’un estudi més extens, un tractament de la llum interior i una percepció de l’espai diferent.

Amb la finalitat d’il·lustrar i clarificar les claus que ens permetran entendre millor l’arquitectura cistercenca, incorporarem en aquest article, com ja hauran vist a les imatges, altres monestirs de l’orde. Ens serà molt útil conèixer les principals abadies cistercenques franceses que van precedir els nostres cenobis i analitzar alguns dels seus trets principals. Veure què les caracteritza, quina va ser la seva evolució tècnico-constructiva i com es van materialitzar en l’arquitectura els ideals cistercencs. Observant Pontigny, Fontenay, Noirlac, Le Thoronet, Sénanque, Silvacane i Fontfroide podem desvetllar què hi ha de cistercenc a l’arquitectura dels monestirs de la Catalunya Nova.

Llegiu l’article sencer fent entrant en aquest enllaç

Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.