Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
Fortaleses de fe arrelades al nostre paisatge. Immensos i bells edificis ens acompanyen des de fa gairebé 900 anys. Testimonis vius de la història, en són també protagonistes principals. Els seus murs, arcs, i voltes estan impregnats de la nostra cultura i esdevenen garants i representants privilegiats de la nostra identitat. Cultura i identitat construïdes amb valor i determinació, demostrant una fèrria voluntat i una força inesgotable.
Amb la mateixa determinació i convenciment es van construir, als segles XII i XIII, els monestirs cistercencs que podem visitar a les nostres comarques de la Ruta del Cister. Santa Maria de Poblet, Santa Maria de Santes Creus i Santa Maria de Vallbona.
Cenobis construïts, ampliats, reformats, reconstruïts, rehabilitats… arriben a nosaltres plens de bellesa i de sentit. Arquitectures monàstiques esplèndides que coneixem i reconeixem amb el qualificatiu de cistercenques. Van ser fundades per l’orde del Cister seguint els seus preceptes. I han acollit, al llarg de la seva història, comunitats de religiosos cistercencs, tal i com passa actualment a Poblet i Vallbona de les Monges.
Assumides les bases, òbvies, de la pertinença dels nostres tres monestirs a l’orde del Cister, podem plantejar algunes preguntes amb respostes no tan evidents.
Reconeixem l’arquitectura de cada monestir com a arquitectura cistercenca? Per respondre ens haurem de fer una pregunta prèvia: què és el que caracteritza realment l’arquitectura cistercenca? O, dit d’una altra manera, quina és l’essència de l’arquitectura del Cister?
L’objecte d’aquest article és doble. En primer lloc, convidar a que el lector es faci aquestes preguntes. I amb elles provocar una nova mirada que sigui el resultat de desprendre’ns del vel de la familiaritat. Augmentar el camp de visió tant pel que fa a l’amplitud com en la profunditat. Qüestionar la relació directa i gairebé automàtica que establim entre allò que sabem (història) i allò que veiem i experimentem (arquitectura).
I el segon objectiu és apuntar diverses claus que ens permetin aproximar-nos a la pregunta ambiciosa de quina és l’essència de l’arquitectura cistercenca. I amb aquestes claus a la mà, visitar els monestirs i reconèixer l’arquitectura del Cister. Perquè hi és. I és molt bella.
Serveixi per començar una reflexió que ens hauria de fer pensar. Tenim tres esplèndides esglésies, geogràficament molt properes entre elles i construïdes a la mateixa època. I les tres són molt diferents. Per exemple, tant l’església de Santes Creus com la de Poblet se solen definir com a “temples d’una austeritat típicament cistercenca”. I, certament, ho són. En canvi, són esglésies radicalment diferents pel que fa al concepte de mur, a la seva materialitat, a la tipologia de les seves capçaleres, a les adaptacions durant el procés de construcció (i per tant en les seves solucions tècniques, principalment en les voltes de les naus centrals i en la perforació dels seus murs). I com a conseqüència d’aquests elements, juntament amb altres factors que serien objecte d’un estudi més extens, un tractament de la llum interior i una percepció de l’espai diferent.
Amb la finalitat d’il·lustrar i clarificar les claus que ens permetran entendre millor l’arquitectura cistercenca, incorporarem en aquest article, com ja hauran vist a les imatges, altres monestirs de l’orde. Ens serà molt útil conèixer les principals abadies cistercenques franceses que van precedir els nostres cenobis i analitzar alguns dels seus trets principals. Veure què les caracteritza, quina va ser la seva evolució tècnico-constructiva i com es van materialitzar en l’arquitectura els ideals cistercencs. Observant Pontigny, Fontenay, Noirlac, Le Thoronet, Sénanque, Silvacane i Fontfroide podem desvetllar què hi ha de cistercenc a l’arquitectura dels monestirs de la Catalunya Nova.
