Lo Pardal. Poesia experimental des d’Agramunt

Des d’Agramunt, Guillem Viladot, immergit en els llenguatges visuals i plàstics que generaven les noves maneres d’afrontar-se a la poesia, va començar a treballar amb les publicacions —el llibre-objecte, el llibre d’artista— com un format aparentment verge on poder traslladar-hi les seves experimentacions. Arran de les enormes possibilitats que permetia el format llibre —havent publicat ja el 1965 el llibre Nou Plast poemes amb la implicació de l’artista Leandre Cristòfol—, va anar confeccionant durant la segona meitat de la dècada dels seixanta un seguit de publicacions radicalment experimentals que es veurien materialitzades en Sopes amb pa Torrat (1969), 5+1 Lais Concrets d’homenatge a Antoni Tàpies (1969) i Cinc Cantates a un silenci i repicó (1970).

(Continueu llegint l’article, aquí)