La llei desamortitzadora del 9 d’abril de 1834 del govern liberal de Mendizábal declarava suprimits els convents i monestirs que ajudessin la causa carlista. Posteriorment, dues reials ordres del 10 i 12 d’abril dictaven la sort que havien de patir els monjos dels monestirs i convents suprimits, a més de prohibir la professió monacal de nous novicis.