El moment de recessió de la nostra economia en un marc de crisi econòmica mundial fa imprescindible veure un horitzó d’esperança, una llum al final del túnel. I per construir aquesta esperança contraposada al pessimisme, a la por, tot el món mira cap a la recerca, el desenvolupament i la innovació: en definitiva, cap al coneixement. També s’ha dipositat una gran dosi d’esperança en la nova presidència dels Estats Units d’Amèrica, i Barack Obama no se n’ha estat d’assenyalar el coneixement com a recepta de futur. Emprant paraules seves, no importa el que fem, d’on som o on vivim, el que importa és el que coneixem. La situació de crisi actual ens dóna l’oportunitat de definir un model econòmic més basat en el coneixement i en què les universitats, els centres de recerca, tecnològics i d’innovació tenen un paper cabdal. I a casa nostra, les estructures de coneixement del nostre territori, el treball dut a terme i els projectes que les institucions, entitats i empreses hem definit conjuntament permet albirar que estem preparats per assolir el repte.
Port de Tarragona. La connexió amb les comarques de l’interior