En general quan es parla dels tres monestirs cistercencs de la Catalunya Nova tots tenim la tendència a igualar-los històricament en el sentit que els considerem com a fundacions del comte Ramon Berenguer IV per promoure la colonització de les tres comarques d’aquesta banda de Catalunya, després de la conquesta feudal del territori occidental del Principat, especialment de Tortosa (1148) i Lleida (1149). I tenim aquesta idea perquè sempre s’ha dit, –i en la major part dels casos és veritat,- que els cistercencs, precisament per la importància que donaren al treball i feines agrícoles, foren uns excel·lents promotors de l’agricultura.