La privatitació de bens públics, que ara escandalitza una part ja important de la població, és una pràctica antiquíssima i constant, amb la qual les administracions de qulsevol color han volgut alliberar-se de càrregues patriminials massa feixugues o bé hi han procurat capitalitzacions i bescanvis més o menys explicables. Cal tenir en compte, d’altra banda, que el que avui ha de ser considerat com a patrimoni històric o monumental pot haver estat, en temps passats, només construcció funcional i fins i tot obstacle urbanístic. És clar que totes aquestes consideracions són sempre subjectes a la sensibilitat cultural de la població i a l’honestedat dels poders.