Les granges de Santes Creus L’explotació territorial del domini santescreuenc

Primer fou Valldaura. Per tant, l’origen del Monestir de Santes Creus l’hem de cercar en la donació que , el 4 de desembre de 1150, va fer Guillem Ramon de Montcada, el dapifer, a l’abat del Monestir de la Gran Selva, l’abadia filial de Claravall, de l’honor que tenia a Valldaura , dins el terme de Cerdanyola del Vallès, proper al riu Ripoll i a la riera de Sant Cugat. La comunitat es traslladaria a Santes Creus, a la riba dreta del riu Gaià l’any 1169.L’orde s’expandí any rere any per l’espai territorial de la Catalunya Vella i la Catalunya Nova. En primer lloc, per una àrea que abraçava el Vallès occidental i el Barcelonès. En segon lloc, per una gran zona que serà l’àrea principal del domini santescreuenc i que denominarem ‘zona central’, que tenia com a eix vertebrador el riu Gaià, a una i altra banda del massís del Gaià. Aquesta àrea abraçaria les comarques de la Segarra, Camp de Tarragona, Penedès, Conca de Barberà, Anoia i Urgell. I una tercera, de patrimoni dispers, que abastaria les comarques de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre.