Arxius de Núm. 11 - Cultura i Paisatge
Veient la categoria

Núm. 11

Atricles publicats en la onzena edició de la revista Cultura i Paisatge, corresponent a la temporada 2018.

Reencantant la torre de Pinyana, a l’Alt Gaià

De la quarantena de castells medievals de la Marca del Gaià, el de Pinyana (Querol) és un dels que ens agrada més. I no ho és ni per la seva espectacularitat ni per la seva importància. Pinyana ens agrada per la seva ubicació (isolat, en un peny rocós envoltat de bosc des d’on s’albira bona part de…

Els pedrenyals de transició, un invent català

Les primeres armes de foc mecàniques empraven el fregadís d’un mineral contra una roda d’acer per a obtenir les guspires que inflamaven la pólvora. A Catalunya es qualificaven com a “pedrenyals”. La invenció d’aquest mecanisme, eficient però complex, de moment s’atribueix a Itàlia, on s’ha trobat el…

Les rajoles d’oficis del segle XVII

Les primeres rajoles decorades del Principat sembla que corresponen al segle XIII. Són rars exemplars pintats en verd i morat sobre fons blanc, estil que perdura durant el segle XIV. Als segles XV i XVI, la rajoleria catalana s’inspira decisivament en la valen - ciana, i els motius són ara…

L’almorratxa de vidre

El vidre dels segles XVI al XVIII és un dels exem - ples més destacats de les arts decoratives obrades a Catalunya. És un objecte molt valorat arreu del món i està present en els museus especialitzats de més prestigi internacional. Dona un important salt qua - litatiu a principis del s. XVI, amb la…

Pirates i corsaris al cap de Salou

La pirateria ha estat una activitat constant des del moment que els pobles decideixen utilitzar vaixells per comunicar-se amb altres territoris, a major distància, i per transportar mercaderies. Freqüentment es tendeix a considerar que els vocables pirata i corsari defineixen la mateixa activitat,…

Felip d’Anglesola

Foren els Anglesola membres d’una de les famílies aristocràtiques més antigues i rellevants de la Catalunya Nova, establerts precisament al lloc d’ Anglesola, essent el seu fundador Berenguer Gombau. A aquest cavaller, emparentat amb els vescomtes de Barcelona, els comtes germans Ramon Berenguer II…

Senyoria de Poblet

Presentem i comentem un document localitzat al fons de l’Arxiu Històric de Poblet. Sembla que estava guardat a l’armari II, calaix 15. Si més no, així ho indica una anotació d’Eduard Toda al peu. Actualment, en aquest calaix s’hi conserven processos criminals del període 1702-1712. La inconfusible…

Balnearis a La Ruta del Cister (s. XVIII-XXI)

A finals del segle XIX, la nostra terra i els nostres pobles eren espais amb tota mena de problemes higiènics. Sense clavagueres, sense aigua corrent, amb els animals de treball al baixos de les cases i els corrals contigus. Els femers a tocar de les viles. Tot plegat un niu de malalties i…

La mel del Cister

Les abelles tenen un gran valor simbòlic en la nostra societat, la cultura i l'art. En aquest article descobrirem com viuen i s'organitzen dins el rusc i quins productes fan; coneixerem la feina dels apicultors, les eines que utilitzen per extreure la mel i com ha evolucionat l'apicultura des dels…

Vuit segles de vidre vimbodinenc

"Qui fa un cove fa un cistell", deien les àvies d'abans. A Vimbodí, a més, feien garrafes de vidre que després revestien amb vímet o canya. La tradició vidriera del municipi de Vimbodí i Poblet ve de lluny, ni més ni menys que de 1189, per bé que l'esplendor d'aquesta activitat es concentra en…