Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
El recorregut conegut com la Mina de l’Arquebisbe és el traçat que recorria un aqüeducte que duia l’aigua a Tarragona des del terme de Puigpelat, a la partida coneguda com l’Hospitalet. Ara conforma el conegut Camí de l’Aigua.
La Mina de l’Arquebisbe fou encarregada per l’arquebisbe de Tarragona Joaquín de Santiyán i Valdivieso –designat per Carles III el 1779– l’any 1781 a l’arquitecte tarragoní Joan Antoni Rovira Fraga, el qual va rebre l’encàrrec de realitzar un plànol exhaustiu de l’antiga canalització romana que havia portat l’aigua a la ciutat des del Pont d’Armentera, situat a uns 40 km, aprofitant les aigües del riu Gaià per veure si era possible aprofitar-ne les restes i calcular-ne els costos de la rehabilitació. L’arquitecte descobrí un lloc més proper a Tarragona, a menys de 30 km. Aquest lloc, conegut com l’Hospitalet, estava situat entre els termes de Vallmoll i Puigpelat.
El projecte anà endavant i les obres de l’aqüeducte també, tot i els diversos entrebancs que l’aturaven, entre els quals cal destacar la mort de l’arquebisbe i el nomenament del seu successor, l’arquebisbe Francesc Armanyà i Font. També una guerra contra la República Francesa (Guerra Gran, 1793-1795) l’aturà novament, de manera que els treballs es van perllongar força anys fins que al començament del desembre de 1798 l’obra es donà per finalitzada. La Mina va ser propietat de la Mitra fins a l’any 1873, quan l’Administració central se’n va apropiar. El 1882, tant l’arquebisbe Benet Vilamitjana i Vila com l’Estat, per Reial decret, cedien a l’Ajuntament de Tarragona els drets que podien tenir sobre la mina i l’aqüeducte.
Amb l’arribada de l’aigua de l’Ebre, el recorregut va quedar en desús fins que l’any 1995, el GECT, Grup Excursionista del Camp de Tarragona de Puigpelat, amb motiu del seu quinzè aniversari i de la festa de la Mare de Déu de l’Hospitalet, va decidir recórrer el que van anomenar Camí de l’Aigua, que uneix Puigpelat i Tarragona.
L’aigua transcorria des de Puigpelat per un conducte majoritàriament subterrani de 28,2 km, i entrava a la capital tarragonina des de Sant Pere i Sant Pau fins als dipòsits de l’Oliva. Al llarg del recorregut de l’aqüeducte hi ha 58 respiralls, alguns encara ben visibles i ben conservats, que servien per regular la pressió de l’aigua i, de passada, mostrar l’autoritat de l’arquebisbat.
Avui, el camí de l’aigua és un recorregut patrimonial i històric del Camp de Tarragona, que ens ajuda a entendre la importància de l’enginyeria de l’aigua en la nostra història.
CIP, 21 d’octubre de 2024
