El vidre gòtic al Sant Sopar de Jaume Huguet - Cultura i Paisatge

El vidre gòtic al Sant Sopar de Jaume Huguet

Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.

Com és habitual en la majoria de sant sopars, a Jesús se’l representa en la posició central, amb un calze daurat a la mà esquerra, i beneint la taula amb la mà dreta.

En el Sant Sopar de Jaume Huguet hi ha representats tretze personatges dels quals nou estant situats darrere la taula, drets i mostrant el rostre, i els altres quatre asseguts en dos petits bancs de fusta davant la taula, d’esquena a l’espectador.

Tots els personatges porten l’aurèola daurada al voltant del cap, excepte un, Judes Iscariot, l’apòstol traïdor, situat gairebé al centre del retaule, eludint la mirada frontal de Jesús. La posició de Judes en l’escena sembla fixar-se en la carn (anyell?) que hi ha a la safata del mig de la taula; duu un tros de pa amagat entre els dits de la mà dreta, amb la intenció de sucar-hi pa o de voler agafar una mica de carn. En qualsevol cas una excusa excel·lent per tancar una escena pictòrica de bella factura.

A la dreta de Jesús (l’esquerra mirant el quadre) hi ha un apòstol calb amb barba blanca i de mala mirada, que duu el que sembla la fulla punxeguda d’una daga (o un gran ganivet): representa a Simó Pere.

Poden observar amb detall el paviment enllosat amb rajoles de ceràmica. Es tracta d’una decoració geomètrica aconseguida amb un conjunt de peces estretes disposades com sanefes als quatre costats, decorades amb flors monocromes potser representant una planta trepadora (gessamí?); la peça central està formada per quatre triangles, dos de negres i dos de vermells, que formen un rombe central amb una altra imatge geomètrica formada per quadrats negres, blancs i d’un color ocre. Aquesta peça central podria representar diversos minerals emprats pels paviments com marbres, granets o fins i tot pòrfirs. La decoració de paviments ceràmics és habitual en la pintura gòtica; el mateix Jaume Huguet la fa servir en altres composicions com la taula central del retaule de l’Àngel Custodi i Sant Bernardí de la catedral de Barcelona.

A baix de tot, a l’esquerra de la imatge hi ha un gat gris que mira fixament una au negra, potser un corb, situat just al cantó dret de la taula. Damunt la taula hi ha quatre pans, un d’ells llescat; una safata central amb un animal cuit, probablement un anyell.

Però entre tots els elements que figuren al retaule, volem centrar l’atenció en les peces de vidre. Hi ha dues ampolles de vidre: la de l’esquerra és una ampolla de coll recte i panxa cilíndrica; podem observar, per la transparència del vidre, un líquid que podria ser vi negre. L’ampolla de la dreta té la panxa bulbosa amb peu i coll recte. S’endevina el contingut per la transparència de la part superior del coll, probablement es tracta de vi blanc, donat que l’aigua, a l’edat mitjana, s’acostumava a servir amb recipients de fang.

Les ampolles que pinta Huguet són molt semblants a les que apareixen a la taula Les noces de Canà, del retaule de la Transfiguració de la Catedral de Barcelona, magnífic retaule pintat per Bernat Martorell entre els anys 1445 i 1452, gairebé coetani del retaule que de Sant Agustí Vell, pintat entre 1463 i 1486. Ambdues ampolles són morfològicament molt semblants i ambdues (una de fosca i una de clara amb peu) semblen tenir la mateixa utilitat. La diferència entre Martorell i Huguet és que el primer tapa les ampolles amb una poma, mentre que Huguet a l’una hi posa un petit tros de pell o de pergamí, mentre que l’altra està destapada.

A la taula també hi veiem una fruita que podria ser una taronja; s’entreveu la fulla d’un ganivet de taula i una petita copa, probablement de peltre, material molt usat a l’edat mitjana com a substitut de les de plata.

Al plafó s’hi veu un interessantíssim got de vidre grogós decorat amb caboixons incrustats fets del mateix vidre o bé obrats amb un motlle. Aquest tipus de gots és un disseny que el trobem entre el vidre islàmic, molt anterior al retaule, i vidre medieval, sobretot porduït al centre d’Europa, similars a exemplars que es conserven al Louvre, al Corning Museum of Glass o al MET de Nova York, datats entre els segles XIII i XV. Els prstigiós estudiós del vidre català, l’historiador de l’art Ignasi Domènech (2) va estudiar i descriure aquest got de vidre medieval i els va comparar amb un exemplar que hi havia a l’antic Museu de les Arts Decoratives de Barcelona (absorbit actualment pel Dissey Hub Barcelona).

  1. Francesc Ruiz i Quesada. EL RETAULE DE SANT AGUSTÍ DE JAUME HUGUET. UN REFERENT SINGULAR EN L’ART PICTÒRIC CATALÀ DEL DARRER QUATRE-CENTS. Quaderns de Vilaniu, 37: 3-40 (2000)

(2) Ignasi Domènech i Vives, Jordi Carreras i Barrerda. EL VIDRE DE TAULA A CATALUNYA A L’ÈPOCA DEL GÒTIC. Dins “Del Rebost a la Taula, Cuina i menjar a la Barcelona gòtica”. Electra. Ajuntament de Barcelona 1994

El Sant Sopar de Jaume Huguet, que formava part del majestuós retaule de l’antiga església del convent de Sant Agustí Vell de Barcelona, es podrà veure durant un any, a la nova sala de la col·lecció permanent del Museu de Valls formant part de l’exposició “De Jaume Huguet a Robert Gerhard. L’aportació de Valls al món de l’art”, gràcies a la gestió dels seus responsables del museu vallenc i del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Altres articles sobre Jaume Huguet

Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.