Presentació de la revista Cultura i Paisatge núm. 17 a Tarragona

Text íntegre de la presentació de la revista Cultura i Paisatge núm. 17 a Tarragona, en el marc del Museu Bíblic Tarraconense, que va fer Maria Joana Virgili Gasol, el dia 7 de juny de 2025, on també van intervenir Josep M. Rovira, director de la revista, la doctora Francesca Español, i l’ambaixador Senén Florensa.

——————-

Benvinguts, autoritats, estimats amics i amigues,

És per mi un honor presentar aquesta magnífica revista i formar part d’aquesta taula amb tres veus tant destacades pel seu compromís amb el patrimoni i la cultura:

• El senyor Josep M. Rovira i Valls, director de la revista Cultura i Paisatge.
• La doctora Francesca Español Bertran, reconeguda historiadora de l’art i especialista en art medieval.
• I el doctor Senén Florensa Palau, diplomàtic i expert en relacions internacionals, sempre vinculat a la promoció de la cultura catalana al món.

La seva presència avui aquí, és un reconeixement a la importància d’aquesta publicació i un estímul per a tots els que hi participem.

En el marc d’aquesta presentació, tindrem l’oportunitat de gaudir les dues ponències que, sens dubte, ens convidaran a mirar el patrimoni i la cultura des de noves perspectives. Seran intervencions que enriquiran l’acte i despertaran l’interès de tots els qui estimem el diàleg entre recerca història i sensibilitat contemporània.

Avui presentem un projecte editorial  que s’erigeix com una plataforma de coneixement i reflexió, més enllà del gènere editorial convencional. Ens referim a la revista Cultura i paisatge a la Ruta del Cister, número 17. Una publicació que s’ha consolidat com una eina essencial per conèixer, reflexionar i estimar la riquesa patrimonial, natural i humana de la Ruta del Cister. Una publicació que, número rere número, es consolida com una finestra privilegiada a la complexitat i riquesa del nostre territori.

El projecte transcendeix de ser una simple revista, és el resultat d’un treball rigorós i apassionat. És una veu plural i arrelada al territori, que articula disciplines com la història, l’arquitectura, l’arqueologia, el paisatgisme, l’educació, l’art o l’etnografia sota un objectiu comú: protegir, donar a conèixer i estimar el nostre llegat, que ens defineix i ens projecta com a comunitat.

S’hi marida la recerca històrica amb l’assaig cultural, la fotografia amb la mirada sensible sobre el paisatge o el relat acadèmic amb les veus del territori. És una publicació coral i viva, on conflueixen mirades diverses des de perspectives complementàries d’historiadors, fotògrafs, escriptors, dissenyadors, tècnics del patrimoni i veïns, que comparteixen vivències, records i coneixements en un exercici col·lectiu de memòria i reflexió. Una publicació plural, amb vocació de perdurar i de generar complicitats.

El contingut del volum és ric i divers, que recull més d’una vintena d’articles elaborats amb gran rigor, sensibilitat i passió. Permeteu-me subratllar que aquest número és un veritable exercici de recuperació de la memòria col·lectiva, una proposta cultural de primer ordre i una aposta clara per la reivindicació de la identitat compartida.

La revista Cultura i paisatge a la Ruta del Cister va néixer i viu amb una voluntat clara: posar en valor el ric tresor, material i immaterial que envolta els monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, tres joies del mon cistercenc català que són molt més que monuments; són referents espirituals, arquitectònics i paisatgístics del nostre país.

Però la seva mirada no es queda dins els murs dels monestirs. Vol mirar més enllà, vol “obrir finestres” — com suggereix simbòlicament el títol d’un dels articles — cap al territori, cap a les persones, cap als vincles que donen sentit a aquests espais. Fa una crida a invertir en cultura, fer-la accessible i creure en el llegat cultural com una eina de cohesió i futur.  En paraules de Josep M Rovira, l’àliga, que vola lliure i alta, esdevé una metàfora d’aquesta mirada ampla i noble cap a nosaltres mateixos i el nostre país.

La publicació ofereix una mirada més amplia de la simple divulgació: convida a repensar el territori, a caminar-lo, a mirar-lo amb profunditat i respecte. I ho fa amb una qualitat formal notable, tant en l’escriptura com en l’edició i el disseny gràfic, que la situen com una publicació de referència dins del panorama cultural català.

Avui us en presentem un número especialment ric i divers, que recull més d’una vintena d’articles de gran qualitat, rigor i sensibilitat. Permeteu-me fer-ne una lectura atenta i estructurada.

Comencem amb un text que estableix el to general del número, Autoestima de Josep Maria Rovira i Valls, un exercici poètic i alhora profundament cívic sobre la necessitat de redescobrir el territori com a font d’identitat col·lectiva. L’autor ens convida a pujar simbòlicament al Tossal Gros de Miramar, per guanyar perspectiva, per entendre des de dalt què som, què tenim i per què ens cal estimar-ho. És una crida a recuperar l’orgull cultural des de la base: la terra, la memòria, les històries.

Aquesta visió transversal s’estén a l’article d’Oriol Pérez de Tudela, “El vi i la música, paisatge i composició”, on s’estableix un paral·lel fascinant entre el procés de creació vinícola i l’obra musical. El viticultor esdevé intèrpret, el raïm és la partitura i el paisatge, l’orquestra. El text ens recorda que cultura i territori no són mai fenòmens separats. Com un bon músic fa emergir la bellesa d’una obra escrita, els viticultors Barbier i Palacios, fan brollar paisatges líquids que ens parlen, ens commouen i ens expliquen una terra. I com diu l’autor: no hi ha vi sense territori, ni música sense silenci i inspiració.

La raó del paisatge en la poesia d’Alex Susanna, que ens ofereix Jordi Lavina. Ens mostra, a través d’una lectura sensible de la seva poesia dietaris, com el paisatge era per a Susanna molt més que un decorat , era l’essència moral i espiritual del seu pensament poètic. Del Pirineu a Calaceit, passant per Gelida, cada lloc esdevenia una meditació en vers.

Dues mirades convergents ens mostren com la cultura i el llegat històric poden transformar l’espai urbà i reforçar la identitat col·lectiva. A Valls, l’arquitecta Sònia Roca Domingo, a Cap a la ciutat amable, ens presenta el projecte de recuperació de la muralla del segle XIV com una intervenció urbanística i de posada en valor del passat. Aquest mur, avui reinterpretat com a element de connexió i obertura, simbolitza com el llegat arquitectònic pot esdevenir també un espai d’inclusió i benestar. I a Salou respira cultura , l’historiador, Josep M. Vallès, ens convida a descobrir una altra cara del municipi, la d’una ciutat que uneix passat i present en un programa col·lectiu de dignificació cultural i identitat mediterrània. Reivindica l’arrel històrica i cultural d’un municipi amb passat grec i medieval, que avui assumeix amb orgull el repte de ser Capital de la Cultura Catalana 2025.

El valor pedagògic i humanista pren forma a l’article d’Ekaterina Katchéff dedicat al Camp d’Aprenentatge dels Monestirs del Cister, on es mostra com els infants aprenen a través de l’harmonia, la contemplació i la bellesa. Un aprenentatge que transcendeix el coneixement factual i esdevé una forma de viure la cultura des de l’experiència. Una proposta que uneix coneixement i emoció. I ens recorda que l’educació, quan es fa des de la bellesa i l’experiència, transforma mirades i persones.

La directora del Museu del Port de Tarragona, Mercè Toldrà ens presenta El Far de la Banya, un far singular amb 160 anys d’història, una peça que empalma patrimoni industrial, memòria marítima i cultura popular.

Segeuixen dos articles que presentaran els ponents convidats. El doctor Senén Florensa Palau i la doctora Francesca Español Bertran, respectivament.

“El pintor Manuel Humbert. Retorn de l’àngel del noucentisme“, de Lluís Boada i Domènech, ens apropa amb sensibilitat i rigor a la trajectòria d’aquest pintor, amic íntim de Modigliani, que va saber plasmar en les seves figures una bellesa serena, mediterrània i atemporal. Un article que no només reivindica un gran artista, sinó també una manera de veure i viure l’art amb profunditat i humanitat.

Amb la frase Què sentim quan descobrim una obra arquitectònica extraordinària? l’arquitecte i fotògraf, Ignacio Sánchez Zárate, obre el sentit escrit a Santes Creus, un temple únic. El major exponent del Cister europeu? En el seu recorregut, l’article desplega la resposta de com aquests espais poden despertar una commoció interior. El text esdevé, una reflexió profunda sobre la dimensió espiritual i emocional de l’arquitectura, especialment aquella sorgida de la tradició cistercenca.

Aquest número ret un homenatge valuós a l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet a través de dues mirades complementàries signades pel seu nét, l’arquitecte César Ramírez Martinell. D’una banda, un text amb una clara vocació professional —Cèsar Martinell i Brunet: l’harmonia de la geometria, la tecnologia i l’economia en l’arquitectura— que posa en relleu la capacitat de l’arquitecte per integrar racionalitat i bellesa en obres emblemàtiques com les catedrals del vi. De l’altra, un emotiu àlbum familiar recull records i vivències compartides, revelant el vessant més íntim i humà del mestre, com a transmissor de valors i saviesa. Aquest doble enfocament ens permet redescobrir Martinell no només com un arquitecte innovador i arrelat al territori, sinó també com un veritable mestre de vida. Un llegat que manté la seva vigència en un moment en què sostenibilitat, funcionalitat i sensibilitat tornen a ser pilars essencials de l’arquitectura contemporània.

Entre les aportacions més reveladores d’aquest número, destaca la de Josep Maria Sans i Travé, que ens endinsa en el paisatge monàstic de Poblet a través de les seves 17 granges. Més que centres de producció, foren veritables engranatges d’un ecosistema espiritual i econòmic. L’estudi, rigorós i suggeridor, mostra com els monjos blancs van transformar el medi en un espai productiu i simbòlic, on es trobaven l’oració, el treball i l’ordre del territori. Acompanyat d’imatges i mapes, l’article és un viatge entre ciència i memòria, arquitectura i espiritualitat, que revela una voluntat de permanència que encara ressona avui.

L’historiador Ezequiel Gort ens convida a fer un viatge apassionant pel llegat espiritual, arquitectònic i històric del Monestir de Santa Maria d’Escaladei, bressol de la vida cartoixana a la península Ibèrica. El defineix com : un centre de silenci i contemplació que, amb els segles, es va convertir també en un focus d’art, poder i espiritualitat

A “Fulleda, vidriers!”, Santi Arbós reconstrueix la història del forn de vidre de Fulleda, actiu des del segle XVIII. A través de documents i genealogies, mostra com famílies com els Cantó, Vives i Rosselló van convertir el poble en un referent de la vidrieria catalana,

Ester Fabra ens convida a explorar els orígens més remots de l’escriptura a la península Ibèrica a través d’un article sobre les inscripcions en llengua ibèrica trobades al terme de Valls. El seu treball revela què sabem —i sobretot què ignorem— d’aquesta llengua desapareguda amb la romanització. Una aproximació rigorosa i fascinant a una cultura que ens parla des del silenci dels segles.

En l’àmbit natural, destaca l’article de Marius Domingo sobre els aiguamolls del Pla de Santa Maria, una història de regeneració ecològica que ens recorda com fins i tot els espais més degradats poden esdevenir tresors de biodiversitat si hi posem coneixement i voluntat.

Pensada per al públic familiar, la proposta : Llegendes per a infants i famílies a La Ruta del Cister conjuga divulgació històrica i imaginació literària. El recull, amb textos de Joan Ibartz i il·lustracions de Valentí Gubianas, es presenta com un recurs didàctic que converteix les llegendes cistercenques en una eina estimulant per descobrir, estimar i preservar l’herència cultural.

També hi trobem relats de memòria local com la llegenda popular dels dips de Pratdip, que a més d’explicar una història ens convida a fer una passejada.

La revista obre espais a creadors que donen forma a l’art amb les mans, com si cada gest fos una prolongació de l’ànima. Figures com el mestre vidrier Rafa Abdon, des de Vimbodí, o l’escultora tarragonina Natàlia Ferré, exploren la matèria —el cos, el vidre, la forma— com a camí d’expressió i de contemplació.

La recuperació del retaule de Santa Úrsula al monestir de Santes Creus, una fita que ha estat possible gràcies a la recerca rigorosa de l’historiador Alberto Velasco. La seva tasca no només ha permès restituir una obra d’art al seu lloc d’origen, sinó també connectar el patrimoni amb la seva memòria i context històric.

I, finalment, la revista ens convida a fer rutes. Com la del Camí de l’Aigua entre Puigpelat i Tarragona, que segueix l’antic aqüeducte del segle XVIII, L’article narra la història del recorregut que seguia l’aigua captada a la Mina de l’Arquebisbe, al terme de Puigpelat, fins a arribar a Tarragona, a finals del segle XVIII. La iniciativa fou impulsat per l’arquebisbe Joaquín de Santiyán i Valdivieso i desenvolupat per l’arquitecte Joan Antoni Rovira i Fraga.

Els cellers de la Ruta del Cister ens ofereixen una selecció de vins i caves que posen en valor la riquesa vitivinícola del territori. Amb productors com Castell d’Or, Carles Andreu o Mas Vicenç, i varietats com el Trepat, el Macabeu o la Parellada. La mostra destaca la diversitat, l’artesania i la personalitat pròpia dels vins d’aquest entorn.

Conclusió

Com heu pogut constatar, la revista ofereix una proposta que va més enllà de la divulgació: ens convida a repensar el territori, a caminar-lo, a mirar-lo amb profunditat, respecte i estima. I ho fa amb una qualitat formal i gràfica excel·lent, que la situa com una publicació de referència dins del panorama cultural català.

Aquesta proposta  no hauria estat possible sense la col·laboració i la complicitat de molts agents. Per això, vull expressar un agraïment molt especial a totes les persones i institucions que ho han fet possible: a l’equip redactor, als centres d’estudis locals, a les comunitats monàstiques, a les entitats patrimonials i culturals, així com als ajuntaments i administracions que hi han donat suport.

La seva implicació ha estat clau per donar vida a aquesta iniciativa, que no només documenta el passat, sinó que proposa un futur compartit, arrelat al coneixement, la cultura i el territori.

Cal destacar el compromís de la Ruta del Cister com a marca territorial i plataforma de promoció cultural i turística. Iniciatives com aquesta ajuden a reforçar la identitat col·lectiva, a donar visibilitat als valors del territori, i a promoure una manera respectuosa i enriquidora de fer turisme i cultura.

Aquest número 17 de la revista Cultura i Paisatge és, en definitiva, una obra d’equilibri. Equilibri entre tradició i modernitat, coneixement i emoció, pedagogia i recerca, espiritualitat i tècnica.

És també una mostra del potencial del treball de col·laboració, entre administracions, investigadors, docents, artistes i entitats locals. Una prova que quan posem el territori al centre —amb respecte, amb estima, amb rigor— estem construint una identitat cohesionada, oberta i amb futur.

Permeteu-me agrair la feina de tots els autors i autores, coordinadors i tècnics que han fet possible aquest número, i encoratjar-vos a llegir-lo, compartir-lo i, sobretot, viure’l.

Acabo amb una cita de Jordi Llavina en l’article: La raó del paisatge en la poesia d’Àlex Susanna:

“Potser allò que ens uneix realment és la capacitat de mirar el nostre entorn amb respecte i emoció. Aquesta revista ens ensenya a mirar, i ens recorda que tot paisatge ben llegit és una lliçó de vida.”

I hi afegeixo : Perquè la cultura no és només allò que expliquem. És allò que fem, allò que estimem i allò que projectem.

Moltes gràcies, i us convido a llegir i gaudir plenament d’aquest nou número de Cultura i Paisatge.

Tarragona, 7 de juny de 2025

M Joana Virgili Gasol