El Museu de la Vida Rural acull l’exposició “The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la”, una mostra per conèixer i reflexionar sobre els refugiats climàtics.
Un dia de març de 1937, vora Los Angeles, dos homes caminen per una carretera polsegosa vers l’horitzó. Carregats amb els farcells en què deuen dur el poc que tenen o necessiten, La pols envaeix el Museu de la Vida Rural es creuen amb una enorme tanca publicitària que els suggereix —segons l’eslògan— que es relaxin, que el pròxim cop agafin el tren (Next time try de train. Relax). Tant de bo poguéssim escoltar la conversa entre ells. Potser s’explicaven l’un a l’altre en quin moment exacte van decidir deixar casa seva perquè la situació s’havia tornat insostenible; potser compartien els somnis que esperaven trobar al final del camí o potser, simplement, restaven en silenci perquè, esgotats, les paraules els suposaven càrrega extra a traginar. Darrere seu, la fotògrafa Dorothea Lange els veu i, meravellada —suposo— per la ironia de l’escena, els immortalitza.