Conca de Barberà

Des de la seva fundació, el cenobi de la Conca havia evitat participar en les institucions polítiques del país per centrar més la seva actuació en el bon govern de la comunitat i la gestió de les seves terres i dominis. És cert, però, que els abats responien a la invitació que els feien els…

Sempre hi ha hagut diversos motius, i tots bons, per arribar-se a la Conca de Barberà, perdre’s pels carrers de les seves poblacions endreçades i els racons magnífics del seu paisatge, per visitar el monestir de Poblet, Patrimoni de la Humanitat, i assaborir bons vins i autèntics menjars de la…

La commemoració enguany dels cent cinquanta anys del naixement de Josep Puig i Cadafalch i dels cent de l’accés a la presidència de Catalunya en el govern de la Mancomunitat convida a explorar moltes de les facetes d’aquest personatge polifacètic i complex que fou arquitecte i urbanista, capità…

Cèsar Martinell i Brunet (Valls, 1888 – Barcelona, 1973) és l’arquitecte que va dur la mestria de Gaudí al camp, als pobles, a l’agricultura i a l’enologia. Si, al Camp de Tarragona, Jujol va fer viure Gaudí a la casa Bofarull dels Pallaresos; Martinell el va projectar per una cinquantena de…

La indulgència del temps resulta sovint poc o molt capciosa. Ho sol ser en l’amor, en la justícia i en altres conceptes, però allà on es materialitza particularment aquest efecte és en certes produccions arquitectòniques. On avui veiem un monument, hi ha hagut una fàbrica, una defensa bèl·lica o…

De molt antic, els Comalats designaven un territori feudal que abastava des de Forès, a la Conca de Barberà, fregant la comarca de l’Urgell, fins als altiplans més meridionals de la Segarra. Geogràficament, els Comalats formen un rengle de turons, plans en la seva majoria, dibuixats per les valls…

Quan, el 1989, ens vam plantejar promocionar les nostres comarques sota una marca turística concreta, un dels elements que ens va fer decidir pel Cister va ser, sens dubte, l’existència de les tombes reials als tres monestirs propers que posteriorment vam agrupar i batejar com La Ruta del Cister.…

Reconeixement: a tots aquells que el 1989 van tenir la gosadia de fer el primer projecte turístic intercomarcal sota el nom de La Ruta del Cister; als presidents dels consells comarcals d’aleshores, Jaume Aligué de l’Urgell, Anton Llort de la Conca de Barberà i Josep Vilanova de l’Alt Camp; als…

Els pobles i ciutats de les comarques que voregen la famosa Ruta del Cister serven un altre tipus de patrimoni religiós, menys popularitzat, però que gaudeix d'històries i de biografies més exquisides i interessants del que a simple vista es pot pensar. Es tracta del patrimoni arquitectònic…

Si d'una boda es tractés, 25 anys ja són un bon motiu de celebració. La Ruta del Cister ha esdevingut la Ruta Cultural per excel·lència de Catalunya i potser la degana com a tal. Paradoxalment la Ruta no és una ruta, no és un itinerari que comença en un lloc i acaba en un altre, en què has realitzat…

Les Esquadras de paisanos armados, posteriorment conegudes, i fins avui, com els Mossos d’Esquadra, policia judicial catalana, foren establertes a Catalunya al segle XVIII. La seva creació va ser un fet circumstancial motivat per la revolta catalana del Camp de Tarragona de l’any 1719, dins…

La primera persona que va dir que el logotip de La Ruta del Cister semblava un bacallà va ser l’abat de Poblet, Maur Esteva i Alsina.

El primer intent de recuperar el cultiu comercial del safrà a la Conca de Barberà fou l'any 2008, en un tros de terra de la Guàrdia dels Prats. Aquest primer test va fracassar, almenys parcialment, per qüestions agronòmiques: es va triar una zona experimental amb dificultats no previstes, com el…