Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
Som molts els que en els últims anys hem voltat per mig món –alguns per part de l’altre mig i tot– i allí on hem estat, hem estat capaços de fer quaranta, cinquanta quilòmetres per anar a contemplar quatre pedres –molts cops en el sentit literal de l’expressió– de segles enrere, que mantenen un equilibri precari amb data de caducitat. I això fa que una de les expressions que podem sentir sovint quan visitem els nostres monuments –bé els nostres, els que tenim més a l’abast i que per això considerem “nostres”– sigui: tan a prop que ho tenim i tants anys que fa que no hi veníem. Tan a prop, és veritat, les distàncies són curtes, alguns en podem donar testimoni; i tan lluny, tan lluny en el temps, hi ha qui, fins i tot, fa referència a una última visita en l’etapa, en l’època de l’escola o de l’institut.