Lluís Domènech i Montaner a la Ruta del Cister (I)

La presència de Lluís Domènech i Montaner a la ruta del Cister

Lluís Domènch i Montaner: l’arquitecte

Tot i que la nostra revista en números anteriors hagi tractat algunes de les principals obres que l’arquitecte del modernisme Lluís Domènech i Montaner ha deixat  principalment a Reus, concretament la Casa Navàs i el pavelló de Distingits de l’Hospital Pere Mata, no podem passar per alt la celebració del centenari de la mort d’aquest insigne patrici i ens afegim als actes i accions que li han dedicat diverses institucions, començant per la Generalitat de Catalunya i acabant per diversos ajuntaments organismes culturals i centres d’estudis dels nostre país.

Coneguda, doncs, la seva relació professional amb el Baix Camp, ens cenyirem a destacar alguns aspectes de la seva biografia relatius a la ruta del Cister, que,  no per ignorats, deixen de ser especialment interessants.

Domènech (1850-1923) integrà el grup d’arquitectes modernistes catalans a cavall del segle XIX i primer quart del segle següent tot contribuint a la formació, en la seva qualitat de catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, dels arquitectes més destacats del moment, entre els quals trobem Gaudí, Puig i Cadafalch i Jujol.

Fou un home compromès políticament amb el país des de la seva  vessant catalanista, especialment com a dirigent de la Lliga de Catalunya, de la qual fou president l’any 1888. Presidí l’any 1892 l’assemblea que redactà les Bases de Manresa i signà l’any 1898  el famós Manifest a la reina regent. Participà activament en la política,  i fou elegit diputat els anys 1901 i 1903 a les Corts espanyoles.

Escindit de la Lliga arran de l’actitud col·laboracionista de Cambó durant la visita a Barcelona del rei Alfons XIII (1904), fundà el setmanari  El Poble Català, que havia d’oferir fins a la seva clausura, l’any 1918, les col·laboracions, entre d’altres, d’Eugeni d’Ors,  Pompeu Fabra, Joan Maragall i Antoni Rovira i Virgili.

Com a ciutadà compromès amb la cultura, presidí en tres tongades l’Ateneu Barcelonès, fou mantenidor l’any 1881 i president l’any 1895 dels Jocs Florals. Així mateix, les Acadèmies de Belles Arts de Sant Jordi i de Bones Lletres de Barcelona s’honoraren de comptar-lo entre els seus membres numeraris.

Col·laborà i  publicà els seus articles de contingut polític i històric a les principals revistes de l’època, com ara La Renaixença,  Revista de Catalunya, La Veu de Catalunya, Lo Catalanista, El Diluvio i Joventut, entre d’altres.

La recerca històrica fou una faceta en la qual es distingí i de la qual destaquen les aportacions Centcelles. Baptisteri i celler: memòria de la primitiva església  metropolitana de Tarragona, publicat l’any 1921, La iniquitat de Casp i la fi del comtat d’Urgell i Ensenyes nacionals de Catalunya, publicades pòstumament. La seva amistat amb l’Eduard Toda i amb la família Font de Rubinat de Reus el portaren a interessar-se per les nostres comarques de la Catalunya Nova i, concretament,  pels indrets  que pertanyen avui a la Ruta del Cister, com ara el monestir de Poblet, del qual es va publicar pòstumament també una de les millors monografies de l’època titulada Història i arquitectura del monestir de Poblet (1925), que va ser traduïda al castellà per iniciativa de la Diputació de Barcelona l’any 1927, per commemorar la visita que hi va fer Alfons XIII, juntament amb les seves filles les infantes Beatriu i Cristina, el dia 25 d’octubre de 1926. Els plànols, gràfics, croquis, dibuixos i fotografies, així com les descripcions de distints elements de diversos espais del cenobi que acompanyen el seu estudi, suggereixen que de ben segur l’il·lustre arquitecte  degué passar alguns dies en el lloc.

El viatge a diversos llocs de la Catalunya Na (2-5 d’abril de 1893)

Com altres arquitectes de l’època, Domènech fou també un viatjant del territori europeu, però especialment del nacional -no endebades formava part de grups excursionistes-  i deixà en les seves llibretes de viatges algunes referències a les comarques de la Ruta del Cister, com és el cas de l’excursió que emprengué entre el 2 i el 5 d’abril de 1893 a diversos indrets de la Catalunya Nova. L’interès del viatge resideix  en les descripcions que fa l’arquitecte de cada monument, església, castell, escultura o pintures i dels diversos elements artístics que l’acompanyen, sense oblidar els aspectes geogràfics o de vegetació i fins i tot els conreus i la fauna i flora. En aquest sentit, a l’inici del viatge descriu l’Arc de Berà per passar tot seguit als castells de Creixell i Torredembarra. Arriben a la nit a Tarragona, on  romanen tot el dia següent, 3 d’abril,  i s’allotgen a la Fonda Europa. Aquí a la ciutat, el primer que visiten fou la catedral de la qual descriu els elements que més l’interessen; d’alguns en fa el corresponent dibuix i d’altres els fotografia. Destaca els tapissos, tant els de la façana com els del cor; els ferros de les reixes de l’altar major, i el retaule del qual anota que cal fer-ne una fotografia. Del claustre en destaca les rajoles vidriades, que un grup identifica com del Renaixement, un altre  amb reminiscències àrabs molt marcades i un tercer, situat en una capella de llevant del claustre, gòtiques, delspels??? colors blanc i blau. Fa constar que no es fixa en els capitells perquè ja els té fotografiats d’altres viatges que va realitzar.

La presència de
LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
a la Ruta del Cister

Llegiu els altres capítols entrant als enllaços següents:

El viatge a diversos llocs de la Catalunya Nova (2-5 d’abril de 1893)

Visita a Montblanc, Solivella i Ciutadilla

Visita a Bellpuig i Verdú

Visita a Santa Coloma de Queralt

L’estada a l’antic priorat pobletà del Tallat: el desmuntatge dels elements arquitectònics i escultòrics (1896)