Lluís Domènech i Montaner a la Ruta del Cister (II)

Visita a Montblanc, Solivella i Ciutadilla

per Josep Maria Sans Travé Última actualització des. 19, 2023

Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.

Visita a Montblanc, Solivella i Ciutadilla

Al dia següent, 4 d’abril, havent agafat el tren a l’estació de Tarragona, arriben entre 10 i 11 hores del matí a Montblanc, per, tot travessant la torre de Sant Francesc, entren a l’antic convent del nom homònim, on visiten l’església i el claustre, que qualifica d’aterrat, per bé que s’observava encara algun pilaret adossat a l’església. Anota que el temple s’ha convertit en un dipòsit de botes i que hi ha la intenció de fer-ne solars del complex. Tot seguit anotà les fortificacions de la vila representades pel seu murat, tot detallant les característiques constructives i tècniques de les torres. Curiosament es pregunta on es deuria trobar el castell, atès que no disposava de cap element que identifiqués el seu enclavament. A continuació exposa els elements més notables que va observar en l’església del convent de la Serra, com ara la Verge de marbre o d’alabastre que presidia i la petita que es trobava dintre una capelleta al seu peu, “d’alabastre, molt finament feta”, que portava un ram a la mà dreta i el Jesús un ocell aplicat contra el pit amb l’ala estesa”. També esmenta el Crist antic que reposava sobre una creu del Renaixement o moderna, tot i que “molt malmès per les restauracions”. No deixà de referir la creu verda de la qual exposa que és de terme i que es troba a la banda de l’evangeli, de la qual explica que el peu i l’arbre eren moderns o del Renaixement i que la Mare de Déu antiga que hi era esculpida en aquest darrer era artísticament “sense mèrit”. Acaba la descripció de l’església amb una referència a la suposada tribuna que hi havia per a ús de les monges a la paret de la banda de l’evangeli, atès que encara restaven unes cartel·les gòtiques de fusta.

El següent conjunt artístic que va observar fou l’església de Santa Maria, de la qual descriu la façana i el seu interior, distingint els seus elements més interessants, com ara l’antic altar major, i la bella imatge gòtica de la Mare de Déu que el presidia, i la capella dels Marçal, -que no identifica-, amb el retaule de sant Bernat i sant Bernabé, probablement de l’escultor montblanquí Guillem Timor, que tampoc no identifica, sinó que simplement anota que té “restes ben visibles de policromia primitiva” i que en la decoració hi ha combinats escuts de la casa Alemany, que també es veuen a altres parets de la mateixa església”. Per acabar la visita del temple anota que s’hi conservava una custòdia i un reliquiari que no va poder veure. A la plaça, davant la portalada del temple, anota l’existència d’una creu de terme del segle XV, que tot i els desperfectes valora molt positivament, de manera que expressa que “val la pena fer-ne un dibuix”.

A banda d’un breu esment de l’existència de diverses cases senyorials i del Pont Antic sobre el Francolí enregistra l’existència de l’Hospital de Santa Magdalena, ja fora muralles, al carrer que baixa al riu. En destaca el claustre- “molt petitonet, amb pilarets vuitavats estriats en recte i amb helicoid compost fent una combinació de difícil treball”- i la capella, que presidia un retaule del Renaixement i on s’hi conservava un Sant Crist antic.

Sortint de Montblanc arriben a Solivella, on visiten l’església i el castell. Quant a la primera -que qualifica “d’edifici de poc interès”, igual que la creu de terme situada a l’entrada de la població- enregistra a la banda de l’epístola l’existència d’un retaule, probablement el de Mateu Ortoneda, que segurament per la brutícia que el deslluïa no va poder apreuar, -“costa de veure l’assumpte”, va escriure- i que el qualifica simplement de “bastant regular” i afegeix “diuen que el vendran”. Curiosament no fa cap referència a l’altar major que presidia el temple, dedicat a l’Assumpció de la Mare de Déu, obra d’un dels millors artistes del barroc, Francesc Bonifaç i Massó, amb molta obra a la diòcesi tarragonina.

On s’estén en la descripció de l’edifici i el seu interior és en el castell dels Llorac, que en aquell temps encara en bona part estava dempeus. Concreta que pertanyia a “la casa de Fonollar, avui està abandonat i cau a trossos des que els voluntaris de la guerra passada se n’apoderaren”. Afirma tot seguit l’arquitecte: ”Val la pena treure’n plànols i vistes.” N’exposa la planta, acompanyada de quatre baluards i les façanes que tenien finestres quadrades amb pestanya, les parets de carreuat, coronades per merlets i permòdols per a ficar-hi batiportes. Hi havia diverses espitlleres. Segueix descrivint l’entrada al casalici i el pati central al mig del qual s’aixecava el templet de la cisterna que considerava “de pedra, però, molt senzill”, i la gran escala del mateix material, de la qual els graons tenien dos metres d’ample, mentre la barana també de pedra, estava coronada per un lleó amb el cap escapçat. Al capdamunt s’entrava a la sala principal de la que destacava l’enteixinat i la gran xemeneia de guix, de la qual afirmava que “era la més monumental que havia vist a Catalunya”, on sobresortien dos àngels “aguantant l’escut de la casa, coronat i tombat amb el llorer”. A continuació l’arquitecte descriví altres sales del castell i també les diverses dependències de la planta baixa, entre les quals trulls, cambres i altres estances coberts amb voltes.

Visitat el castell solivellenc continuà el seu viatge cap a la propera població, Belltall. Al cap del coll destaca la vista panoràmica que se li oferia i que descriu, destacant, a més, el canvi de vegetació que va verificar, “caracteritzat pels pins, moltes herbes silvestres, especialment romaní.” I curiosament descriu “l’abundància de garses, que veiem per dotzenes acostant-se al carruatge”.

Entre sis i set de la tarda arriben a Ciutadilla, on al replà troben “una esglesieta o petit convent (renaixement) i una creu de terme” -es refereix al famós convent del Roser, regentat pels dominicans des del segle XVI fins a la desamortització de 1835, des d’on es promogué la implementació de la confraria del Roser a molts llocs de Catalunya, principalment-, sense donar-los massa importància.

La seva atenció se centrà principalment en el castell dels Guimerà que coronava el turó que dominava la població. En destaca la façana amb carreuat més o menys perfecte, amb les seves finestres quadrades amb pestanya. A dins, el va impressionar el gran patí amb l’escala al seu fons coberta per una galeria renaixentista de dos pisos. Assenyala que al angle de llevant hi ha la capella gòtica (avui galliner) – es lamenta-, mentre que a l’angle sud s’hi trobava la torre de l’homenatge, quadrada, molt alta, que li semblava del renaixement. Al pis principal hi va observar diverses cambres cobertes amb revoltons sobre bigues o cabirons motllurats, tot precisant que era “tot mal conservat, en estat d’acabar-se d’ensorrar”.

Com que ja era tard, la comitiva abandona Ciutadilla i amb la tartana es dirigeixen a Tàrrega, on dormen.

Descarrega l'article