Missa del Gall a Poblet

MISSA DEL GALL A POBLET

Tantes nits com té l’anyada;
cap no  dóna un goig tant alt,
com la que fou enjoiada
pels resplendors de Nadal.

Llegint aquests quatre versos de la tornada dels Goigs de la Santa Nit de Nadal [1], se m’han fet presents els records d’infantesa d’anar a la  missa del  gall a la basílica de Santa Maria de Poblet.

Quina gentada hi acudia fa anys!  Els uns, assidus a les cerimònies religioses del monestir, d’altres que aquella nit de Nadal anaven al  monestir per, a més del sentiment religiós que els despertava, gaudir de l’oportunitat de saludar amics o coneguts amb els quals, al llarg de l’any, potser no havien coincidit en cap altre acte social.

La comunitat cistercenca, en temps de l’abat Garreta (1953-1966) a qui vaig conèixer, feia goig: era nombrosa i omplia el cor de l’església, però això només fou fins a l’any seixanta-sis del segle passat. Després regentà el monestir, pocs anys (1966-1970) com a  president, el pare Robert Saladrigues. Més tard el governà molts anys el majestuós abat Maur Esteva i Alsina (1970-1998) a qui també vaig tenir l’honor de conèixer, poc, però prou per recordar que era una satisfacció parlar alguna estona amb ell. Entrat el segle XXI, el cor de monjos continuà minvant. L’abat Alegre (1998-2015) donà pas a l’abadiat actual d’Octavi Vilà i Mayo (2015). Ara integren la comunitat poc més d’una vintena de monjos.

La  missa del  gall a Poblet corprenia. El caliu de recolliment i el silenci s’alterava només pels cants litúrgics i el so de l’orgue, que tocava amb mestria el pare Jordi: aquella nit, com cap altra , s’escoltava amb més fervorosa atenció.

La grandiositat d’aquella nau, la llum tènue  dels llums del sostre –fets de forja, a l’estil dels salamons medievals, pels serrallers de cal Biel de l’Espluga de Francolí amb vasos de vidre verds, bufats al forn de vidre Vimbodí abans que es tanqués el 1954– et feia sentir en una atmosfera gairebé celestial. No recordo quants anys tenia quan vaig anar a la missa del  gall de Poblet per primera vegada, però em devia impactar molt perquè ara, de gran, quan hi penso ho veig amb la mateixa il·lusió.

Al carrer feia fred. Algun Nadal, la plaça estava coberta per una fina, o no tan fina, capa de neu, en la qual es dibuixava un caminet entre la Porta Daurada i l’església major. El recolliment a l’interior de l’església durava fins  al “Ite, missa est.” En sortir, després d’adorar la figura de l’infant que habitualment sostenia el pare abat, tot eren petons i abraçades, la majoria amb sinceritat de cor a l’expressió de la cara. Per uns instants tothom estava satisfet de saludar-se un any més i desitjar-se bones festes i millor any nou.

Els que anàvem a la missa del  gall a Poblet, molts dels quals veníem dels pobles de la Conca sobretot dels més propers, sopàvem en el caliu familiar. Els assidus que venien anualment d’alguna ciutat més allunyada, feien estada a casa d’algun parent, d’altres anaven a la fonda, però a les dotze, tots érem al temple.

A veure el pessebre de Poblet, una de les altres tradicions que oferia el cenobi, s’hi anava un altre dia. No sempre estava muntat en el mateix indret; algun any sorprenia per la seva majestuositat. Recordo el que durant anys fou bastit al Palau del Rei Martí. L’havia construït el pare Gilabert i hi anava fent alguna modificació.

En pensar-hi, em venen al cap les paraules del  papa Francesc, de l’Homilia de Nadal de l’any passat:

“… un nen en un pessebre representa una escena que impacta fins al punt de ser crua. Ens recorda que Déu s’ha fet veritablement carn. De manera que, pel que fa a Ell, no són suficients les teories, els pensaments bonics i els sentiments piadosos. Jesús, que neix pobre, viurà pobre i morirà pobre; no va fer gaires discursos sobre la pobresa, sinó que la va viure fins a les darreres conseqüències per nosaltres. Des del pessebre fins a la creu, el seu amor per nosaltres va ser tangible, concret: des del seu naixement fins a la seva mort, el fill del fuster va abraçar l’aspror de la fusta, la rudesa de la nostra existència. No ens va estimar amb paraules, no ens va estimar de broma.”

La  nit de Nadal tothom s’estima, tothom es desitja la Pau que els homes no saben mantenir durant l’any. És la nit en la qual l’Església catòlica celebra el naixement de Jesús i comença una nova anyada. Una nova era amb promeses que no sempre sabrem complir. La majoria de les religions monoteistes celebren aquesta nit, marcada per un sentit religiós extraordinari: Nadal es celebra a tot el món.

Anar a  missa del  gall a Poblet, era, i és encara avui, un acte social. Famílies que només es troben en aquell lloc i aquella nit, cada any. Tothom és amic. Tothom  queda il·luminat per la resplendor de Nadal. A casa farem cagar el tió i els més menuts recitaran un vers. A la  missa del  gall, fins als més incrèduls, senten que el seu cor es mou. L’endemà seran les cerimònies dels regals, d’Els Pastorets. Si la coral local s’hi atreveix, o si se n’ha convidat alguna forana, es pot gaudir del Cant de la Sibil·la; els grans llegíem algun fragment del Poema de Nadal, de Sagarra:

Ai, aire d’aquesta nit!
Dins la teva covardia
i en la gira del teu llit,
home nafrat de cada dia,
tremola el mot que el llavi no diria;
….
Camí pelat i esqueixat,
ple de vent dalt de la coma,
camí de la soledat,
tots els camins van a Roma,
tots els camins, ja ho sabem!,
tots els camins van a Roma,
però no van a Betlem!
….
A Betlem ha nascut l’Infant diví!
Per anar a Betlem, només hi ha un sol camí!
….
Com se troba el camí de Betlem?
El camí de Betlem, qui l’endevina?
….
“Què li darem an el Noi de la Mare,
què li darem que li sàpiga bo!…”
És l’alegria, la gran alegria
de veure que encara tenim per consol,
la galta freda del Noi que somnia
i el ritme d’aquesta cançó de bressol!
….
En quin llavi de dona seria,
en quin lloc de muntanya o del pla
aquesta tonada floria?
….
Quan ve Nadal, la cançó del miracle
amb el pessebre de molsa i arboç,
ens fa pensar en unes ganes molt vives,
ens fa pensar en un desig de debò,
de donar coses al Noi de la Mare,
coses que vinguin de dintre del cor,

Josep M. Vallès i Martí.
Nadal de 2023

[1] Goigs de la Santa Nit de Nadal de Poblet. Col·lecció sis goigs, amb carpeta. Vilanova i la Geltrú, 1979

Il·lustració: Xilografia obrada pel notable gravador fill de Vilanova i la Geltrú, Enric C. Ricart i Nin. Portada de la carpeta de la COL·LECCIÓ DE SIS GOIGS dedicats a Santa Maria de Poblet, al Santíssim Sagrament, a la Santa Nit de Nadal, a Sant Jordi, a Sant Bernat de Claravall, i al Beat Guillem de Montpeller.  Comentaris artístics i notes biogràfiques per Josep M. Armesto-Miró i Ricard Vives Sabaté.

Imprès per R. Vives Sabaté a Vilanova i la Geltrú., 1979

TARDES A POBLET  (Articles publicats)

TARDES A POBLET VI: Antonio Marañón, El Trapense

TARDES A POBLET V : La justícia de l’abat

TARDES A POBLET IV : Joan de la Polseguera

TARDES A POBLET III : El llibreter assasí

TARDES A POBLET II : COLOBICUS MARGINATUS

TARDES A POBLET I : Philip de Wharton. Un maçó enterrat a Poblet