Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.
Va néixer a Valls, d’això no en tinc cap dubte, però també s’ha de dir que qui “va posar la calçotada al món” va ser la família, els amics i els clients que tenien una relació amb Cal Bou.
Quan el servei del sopar tocava a la fi, començaven les llargues tertúlies d’artistes, lletraferits i coneguts amb els hostes de la fonda que regentaven els meus avis i, després, els meus pares, com el “vetesifils” que, carregat amb les maletes i els mostraris, feia estada a Valls. La vida del viatjant consistia a a visitar els clients, principalment industrials i botiguers, i, al vespre, a comentar com havia anat el dia mentre feia una partida de dòmino o de cartes amb els assidus de la fonda. Els cafès i els cigalons eren el consol de moltes angoixes abans de pujar a les habitacions a descansar.
Els components de la Penya Artística de l’Olla, companys de creacions artístiques diverses, sobretot relacionades amb la pintura, i amics del meu pare, Josep M. Gatell i Roda, eren assidus a les tertúlies vespertines de Cal Bou, a les quals ell s’afegia una vegada acabada la feina com a hostaler.
Josep Gatell Busquets, el meu avi (a Valls se’l coneixia amb el renom del Bou), va ser un vell sindicalista del Gremi de Cambrers i Cuiners, exmilitant d’esquerra i republicà, i s’exilià a França amb la seva família, ell cap a un lloc i les dones i fills petits cap a un altre. Com que no tenia delictes de sang, va poder tornar després de la guerra “incivil” gràcies a la bona feina de l’advocat Cases.
No va ser fàcil recuperar l’antiga Fonda Bou, intervinguda durant el conflicte armat, però gràcies a la persistència i el bon fer de l’incipient Ajuntament i altra bona gent es va aconseguir. Es va reformar íntegrament l’edifici: es van posar banys a cadascuna de les plantes, es va instal·lar telèfon a les habitacions i es van fer algunes cambres tipus suite. A més, es comptava amb un menjador fantàstic i una cuina casolana de categoria, que regentava la meva àvia, Maria Roda Prats. A partir d’aquesta important reforma, el nom també va canviar i l’antiga Fonda Bou va passa a ser l’Hotel Universo Bou.
Entre els responsables de la Fonda Bou i els que durant tota la setmana laboral hi pernoctaven es va anar creant una relació d’amistat que feia que quan els parroquians tornaven a la Fonda després de passar el curt cap de setmana d’aquells temps amb la família es trobessin la seva habitació preparada, que quasi sempre era la mateixa.
La família tenia una masia a la carretera de Montblanc, a poc més d’un quilòmetre de la ciutat de Valls, una masia que van adquirir poc abans que comencessin les hostilitats. La meva àvia tenia por de les “paves”, els avions nocturns que deixaven caure bombes allà on veien llum, i per això durant el dia feien la feina de la Fonda i, a la nit, anaven a la masia a dormir. L’àvia, a la masia, hi tenia un hortet, i amb una tartana i un cavall baixava les verdures a la Fonda, per als seus hostes. Com era normal, també conreava uns quants solcs de calçots, per a consum propi i familiar.
A causa del bon ambient que he descrit entre clients i família, alguns dies tocava fer xerinola en aquesta masia i, és clar, l’àpat eren els calçots i el que es pogués trobar en una postguerra crua i dura per als vençuts. Aquest incipient descobriment de la calçotada els hostes de la Fonda el van anar estenent i comentant en tornar a les seves llars.
Pots continuar llegin aquest article en aquest enllaç
