Un exorcisme al segle XVIII, practicat per un monjo de Poblet - Cultura i Paisatge

Un exorcisme al segle XVIII, practicat per un monjo de Poblet

TARDES A POBLET (IX)

Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.

El 18 d’abril de 1752, el reverend pare Gabriel Rabassa, prevere i monjo del Monestir de Poblet, on prengué l’hàbit el 1738, natural de Cervera, amb llicència del pare abat Pere Parellada, acudí al notari de Montblanc Jeroni Alba i de Foraster i prestà jurament a Déu damunt els quatre Sants Evangelis, per declarar que havia habitat al Real Priorat de Sant Vicenç de la Roqueta, a la ciutat de València, l’any 1749, a petició d’Antoni Nicolau i “per l’amor de Déu exorcitzà a Josep Traber, habitant d’aquella ciutat” perquè la seva esposa li havia dit que l’home estava malèfic i ja havien fet les pràctiques adequades altres religiosos sense èxit, per la qual cosa havien posat la confiança en sant Benet i per això li demanaven que li practiqués novament un exorcisme.

El monjo Rabassa, com que no n’estava segur, practicà primer les proves segons la doctrina del docte Reiffenstuel (1).

L’exercitant ordenà al dimoni que si habitava el cos d’aquell home, l’abandonés: Ego Gabriel Monachus Vt Minister Christi et eato in nomine Jesuchristi precipio tibi demon si aliquis existas in corpore ústius creature Vt statim des mihi signum evidens prosentia torquendo moderate tamen hanc creaturam indigito polisse manus sinistra prosternendo candem in ferram modeste, tamen.

El pare Rabassa explica davant el notari, amb tot detall, l’execució de l’exorcisme: quexandose luego la creatura postrada en tierra poniendo la mano derecha en el dedo pulgar de la Izquierda haciendo ardimentos que le hacia mal el dedo, qual lo pasó aplicandole la estola, ÿ agua bendita, y le dixo a el atestante el Rdo Jph Morales Cabiscol (mestre responsable de l’ensenyament a les catedrals) de los Cavalleros de Montesa estando presente que reparó como el dedo se le puso mas gordo, ÿ dicho Rdo Jph Morales ÿ Dn Antonio Nicolau tambienle dixeron que repararon las mas veces quando se exorcisava que el cuello se le ponía también muy gordo, pero como tenia el ritual enlas manos, y los ojos en lo que lehia, ÿ le decía no lo reparó el attestante si solamente algunas veces que estaba sudando, ÿ muy cansado significándole y asenyalandole con una de sus manos que se le ponían los espíritus malignos quando en el cuello en el vientre, quando en los pies, de tal suerte que las mas veces en acabado de exorcisarle quedaba coxo, habiendo de tomar aciento, ÿ quedava libre, con ponerle a los pies la estola, ÿ agua bendita.

Rabassa continua explicant que quan li feia adorar la creu, tal com es fa en els exorcismes, protestava molt, i que finalment el va tocar amb l’estola i en el que repugnaba más era en pronunciar las palabras del Credo: Et Verbum caro factum est, i les paraules que s’expressen en la medalla de l’Orde de Sant Benet: Va se retro Satanás nunquam sua de mihi vana: sunt mala que libas: ipse venena bibas Crux Sta sit mihi lux: non Draco sit mihi Dux, ÿ particularente estas últimas: non Draco sit mihi Dux.

El monjo declara que, segons totes els senyals, Josep Traber estava maleficiat. Manà als dimonis que responguessin les seves preguntes, que els faria en llatí, no hubo remedio sino con seyales, ya de inclinaciones ya de rodeos de Cabeça de la creatura ÿ preguntándoles la causa, ÿ diciendoles finalmente: estis nemuti, le hacia la creatura inclinación de Cabeça como sientendieses el latín, que según le dixeron no entendía cosa alguna.

Aquesta relació dels fets fou feta al Monestir de Poblet, aixecant acta, essent presents com a testimonis Isidre Llanes i Josep Antoni Batet, tots dos de la família del Reial Monestir. (ACCB. Notari Jeroni Alba, Manual 3257.3. Any 1752).

Josep M Vallès i Martí

(1) Johann Georg Reiffenstuel (1641 – 1703)  

Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.