Fra Octavi, l’amic bisbe

Quan la família va saber que l’havien nomenat bisbe de Girona, van córrer a dir-me: “Pare, tindràs un amic bisbe”. I sí, fra Octavi és un amic, i jo, d’ell, molt. Sempre, d’ençà que el vaig conèixer a la biblioteca de l’Hemeroteca de la Caixa Provincial de Tarragona, per allà als anys vuitanta del segle passat, vaig poder comptar amb la seva ajuda.

Un dia, a l’Hemeroteca, em vaig assabentar que havia entrat al Monestir de Poblet per fer-se monjo. Quan ja havia estat ordenat sacerdot, el nomenaren abat de la comunitat pobletana. No gosava anar-lo a veure, però un dia de concert d’orgue vaig acostar-m’hi a saludar-lo. Li vaig preguntar si em recordava: “I tant, Torres Jordi!”, em va dir amb aquell clàssic somriure seu.

Quan vaig iniciar l’estudi del polític tarragoní del segle XIX, Pere Antoni Torres Jordi, fundador del Balneari de l’Espluga, l’Octavi Vilà i Mayo em va ajudar molt. Entre els dos vàrem fer possible que l’Ajuntament de Tarragona ens deixés microfilmar el diari La Opinión, que guardaven a l’Arxiu Municipal. Ho vàrem aconseguir i ell va tenir-ne tot el mèrit. Avui aquell diari està digitalitzat i és a l’abast de tothom a la xarxa.

No faré la relació de les vegades que li vaig demanar alguna cosa. Sempre vaig ser ben rebut i se’m va concedir la petició. Tinc molt present l’amabilitat amb què vam ser rebuts l’Honorable Joan Maria Pujals i jo quan l’anàrem a veure per demanar-li la seva participació en el Centenari de Ramon Muntanyola i Llorach. L’acte que es va fer a Poblet, a la sala del Palau Nou de l’Abat, fou entranyable, i la seva dissertació, recollida en el llibre de record del Centenari, una extraordinària intervenció. Aquell acte tancava l’Any Muntanyola que l’Ajuntament de l’Espluga i la Diputació de Tarragona havien celebrat magníficament. Fra Octavi, abat, va participar en la presentació de la biografia del cardenal Vidal i Barraquer que havia revisat el pare Josep Massot de Montserrat a petició de Pujals.

Recordo de manera especial quan li vaig proposar que vingués al Vilosell a presentar la revista anual del Centre d’Estudis, La talaia. Em va respondre positivament, i amb alegria em digué: “No hi he estat mai”. El Vilosell, a les Garrigues, havia sigut domini de Poblet fins al segle XVIII. La intervenció que va fer a la Capella de Sant Sebastià, magistral. Ell, content, i imagineu-vos jo, que havia fet la gestió. Els assistents, satisfets.

Aquestes quatre ratlles només volen ser el record d’un home que, des de l’Abadiat de Poblet, ha deixat empremta a la Conca, perquè ha sigut a tota la Conca on se l’ha vist participant en actes culturals, de més o menys transcendència, però sempre lliurat als seus fidels, fossin o no practicants.

M’han explicat la seva intervenció en l’ordenació episcopal a la Catedral de Girona. Elogiable i docte. Fra Octavi farà una gran feina per l’Església des de la diòcesi de Girona i ben segur pel catolicisme de Catalunya. Tot i que no ens vèiem sovint, quan coincidíem sempre em tractava com si fos molt amic meu, i jo li ho agraïa. Me’n vaig acomiadar per correu electrònic. La seva resposta fou: “Reseu per mi. Que Déu ens ajudi a tots plegats.”

Josep M. Vallès i Martí

TARDES A POBLET  (Articles publicats)

• TARDES A POBLET IX : Un exorcisme al segle XVIII, practicat per un monjo de Poblet
• TARDES A POBLET VIII : Einstein a l?espluga de Francolí i a Poblet
• TARDES A POBLET VII : Missa del Gall a Poblet
• TARDES A POBLET VI: Antonio Marañón, El Trapense
• TARDES A POBLET V : La justícia de l’abat
• TARDES A POBLET IV : Joan de la Polseguera
• TARDES A POBLET III : El llibreter assasí
• TARDES A POBLET II : COLOBICUS MARGINATUS
• TARDES A POBLET I : Philip de Wharton. Un maçó enterrat a Poblet