Una capella del segle XV a Poblet

El Monestir de Poblet té mil detalls dels quals es pot parlar. Sempre hi haurà una petita obra o mostra gairebé desconeguda que ens pot atreure estudiar.

L’any 1452, des de Nàpols, Alfons el Magnànim escriví a l’abat de Poblet comunicant-li que tenia devoció de fer construir al monestir una capella dedicada a la Verge, a Sant Miquel Arcàngel i el cavaller sant Jordi, a la porta del monestir, perquè els monjos hi celebressin misses i altres serveis religiosos a despeses del rei. Amb aquest fi, manà donar al monestir tres mil florins: “mil per l’obra de la capella i la resta per a comprar cent florins de renda que, després de pagar cera i oli per al culte, servissin cada any al que l’abat cregués convenient per «a consolació e servei del monges»” (Agustí Altisent, Història de Poblet, 335)

S’inicià la construcció de la Capella de la Verge del Roser i Sant Jordi, durant l’abadiat de Bartomeu Conill. (Altisent, H.P., 603). Alfons el Magnànim, havia conquerit el regne de Nàpols i en acció de gràcies a Sa Divina Magestad, va manar que es fes a Poblet, a expenses seves, aquella obra, a la primera plaça del Monestir, a la dreta mirant la porta daurada i fora de la clausura monacal.

El rei havia assignat a Poblet una pensió de 800 sous anuals sobre la vall d’Elda, al regne de València, per al culte de la capella de Sant Jordi. S’ocupava de cobrar-la el majoral de Quart de Poblet, i la trametia al bosser del Monestir. (Altisent, H.P., 392)

El rei envià a Poblet “vestimentes litúrgiques, paraments d’altar, vasos sagrats, i moltes altres coses que anotà en un memorial.” Determinà que als murs i la coberta de la capella hi fossin pintades les armes reials d’Aragó, “que la capella fos tota enllosada” i tancada amb un fort reixat de ferro “amb bon pany i clau”. Encomanà que fossin encomanades vidrieres i reixats per a les finestres. Manà que els fusters, picapedrers i ferrers del monestir paressin de fer el que feien en aquell moment, per treballar en l’obra que ell encomanava. (Altisent, H.P., 336)

En primer lloc, volia que fos pintat un retaule del qual descrivia les característiques. (Altisent, H.P., 336). Finestres en parla: «Lo que debe atribuirse únicamente a la devoción i magnanimidad del rey don Alfonso es el retablo que hoy se preserva y dos cofres grandes de ornamentos que remitió Su Majestad des del reino de Nápoles, alajas que llegó a consumir la voracidad del tiempo, por más que fuesen dávida real, que supo en aquella ocasión agradecer el abad y convento de Poblet, por boca del maestro Fr. Miquel Delgado, que se hallaba en la corte de Nápoles, sirviendo el oficio de limosnero real.» (Finestres, Història de Poblet, III, pàg. 284.)

El rei Alfons era fill de Ferran d’Antequera i d’ Elionor d’Alburquerque, per tant, un home de la casa de Trastàmara. A setze anys heretà la Corona dita d’Aragó. Se’l considera un Princep il·luminat i excel·lent governant. Miquel Delgado, abat de 1458 a 1478, havia estat el seu almoiner, i va comptar sempre amb l’afecte reial. (Altisent, H.P. 405) La seva íntima relació es pot comprovar en les diferents biografies publicades, dels dos personatges.

El 1667 Pere Antoni d’Aragó, duc de Sogorb i de Cardona i virrei de Nàpols, tingué la idea de donar compliment al desig expressat pel rei Alfons en el seu testament, de ser enterrat a Poblet. Les despulles d’Alfons el Magnànim, que havien romàs a l’església de Sant Pere Màrtir de Nàpols des de la mort del rei el 1485, arribaren a Poblet el 23 d’agost del 1671, essent abat del monestir Antoni Rosell (1668-1672). Acompanyaren les despulles un servei de difunts: un tern negre, molt ric, canelobres de banús, un bellíssim crist de marfil, probablement italià, amb creu de banús, i un tapís funerari brodat, amb les armes dels Sogorb-Cardona. Després de ser utilitzat, fou donat al Monestir. (Altisent, H.P., 523)

Les despulles d’Alfons foren posades a terra, a l’entrada de la porta de l’església, tal com havia disposat el monarca, amb una simple llosa que els assistents als cultes hi havien de passar pel damunt. (Altisent, H.P., 508)

El mateix any, Pere Antoni d’Aragó contractà els escultors Grau de Manresa per 4.000 lliures barcelonines, perquè fessin dos sepulcres d’alabastre, un per a Alfons el Magnànim, i l’altre per a Enric, germà del rei. Sobre el sepulcre hi feu esculpir les imatges dels difunts, agenollades i orant, de cara a l’altar. El 1673 els dos sepulcres foren col·locats a banda i banda de la nau central de l’església, al preu on sostenien les columnes dels panteons reials. A l’esquerra mirant l’altar hi fou posada la del rei Alfons. A la dreta la del seu germà Enric i les seves dues mullers. (Altisent, H.P., 524)

TARDES A POBLET  (Articles publicats)

• TARDES A POBLET X : Cartes inèdites sobre els tresors de Poblet
• TARDES A POBLET IX : Un exorcisme al segle XVIII, practicat per un monjo de Poblet
• TARDES A POBLET VIII : Einstein a l’Espluga de Francolí i a Poblet
• TARDES A POBLET VII : Missa del Gall a Poblet
• TARDES A POBLET VI: Antonio Marañón, El Trapense
• TARDES A POBLET V : La justícia de l’abat
• TARDES A POBLET IV : Joan de la Polseguera
• TARDES A POBLET III : El llibreter assasí
• TARDES A POBLET II : COLOBICUS MARGINATUS
• TARDES A POBLET I : Philip de Wharton. Un maçó enterrat a Poblet