El miracle del Tallat

TARDES A POBLET (XII)

Noticies

per Josep Maria Vallès i Martí Última actualització nov. 14, 2024

El miracle del Tallat — La creu del Miracle, Mas de Misericòrdia.

Obteniu actualitzacions en temps real directament al vostre dispositiu, subscriu-vos ara.

Mare de Déu del Tallat
Ben alta que en sou penjada
En vista de tot l’Urgell,
de la Conca i la Segarra.

Eduard Toda va escriure un article a La Renaixença on parla de la llegenda del Tallat. Josep Pin i Soler el 1842 havia publicat a Reus, el que anomenà Lo miracle del Tallat, amb il·lustracions de Raoul Pin de Latour, un jovenet de catorze anys. Només em referiré a aquests dos textos, malgrat que hi ha força bibliografia sobre el Priorat del Tallat. Pin segueix uns textos de Jaume Finestres[1] i uns altres de Narcís Camós.[2] El primer, naturalment, extrets de la seva Història de Poblet i Camós del Jardín de Maria.

El 1905, El Miracle del Tallat va ser representat al Teatre Principal de Barcelona, amb text versificat per Josep Carner el 1898,[3] i amb música d’Enric Morera,[4] amb decoracions de Brunet i Pous.[5]

Toda data el naixement de la llegenda el 1475, Pin i Soler el 1483. Un i altre expliquen com un veí de Granyanella, anomenat Miró, que estava captiu de moros a Alger, fou deslliurat de les cadenes i portat al cim del Tallat gràcies a la seva fe i petició a la Verge Maria. La llegenda és això. Miró feia set anys que era tancat a la presó. Una nit tingué un somni: Li semblà que sa presó s’omplia de llums celestials, escriu Pin i Soler, los murs se fonies, queien les retxes, ses cadenes lliscaven de mans i cames i Miró en cantar el gall: … allà lluny al mitj de la vall ¡oh Miracle! ¡Poblet se veya!

Toda ho explica com la d’una verge trobada. És clar, Pin i Soler parla del Miracle i Toda de la Llegenda. Diu que era el 1475. Un jovenet pastor de Rocallaura, pasturava el ramat pel terme de Montblanquet. Tant en un text com en l’altre hi ha molta literatura. Però la llegenda n’és més rica encara. El ramat era del senyor de Solivella, Ramon Berenguer de Llorach. El pastor s’adonà que pel cim s’hi passejaven uns llums. Estranyat s’hi acostà. “En una catifa d’herba” hi trobà una imatge de Maria, esculpida en marbre, amb corona i Jesús al braç amb un llibre obert.

El pastoret en torna al poble, s’empotà aquella imatge, i a partir d’aquí, s’assembla tant a les llegendes de l’època sobre les mares de Déu trobades, que no caldria explicar-ne res més. En arribar al Castell de Solivella, la imatge no era al sarró. Dos vilosellencs, encuriosits, volgueren veure el lloc de la troballa i s’hi arriaren. Allí hi havia l’escultura. Es repetí més d’un cop el prodigi. En arribar al poble la Mare de Déu del Tallat no era al sarró.

“Lo poble en massa vegé clar lo designi manifestat per la Mre de Deu, de tenir a l’alt turó un santuari.!

Mentre es construïa aquell santuari hi hagué altres miracles: els treballadors patien gana en no tenir res per menjar i acudint a la Verge, reberen un cistell de pa. En una altra ocsió fou la set la que els produïa dessassoseg. Vegeren uns senglars i descobriren una font, prop d’on treballaven.

Acabada la feina, van recórrer a l’abat de Poblet Miguel Delgado que designà un monjo per servir aquella imatge i tenir cura de la capella. El rei Joan II prengué sota la seva protecció el nou Santuari i amb una ordre donada a Lleida el 16 d’octubre de 1475, concedí al frare que en tenia cura, el privilegi de captar per tor el regne, diu Toda. Quatre anys més tard fou Ferran el Catòlic qui manà al senyor de Solivella, que hi aixequés una capella més sumptuosa. Posteriorment, el rei visità el Tallat i en considerar-lo poc digne de la Verge, en feu donació al Monestir de Poblet, confirmada per una cèdula datada a Valladolid el 1509. L’abat Porta hi anà amb tota la comunitat pobletana a prendre possessió de l’indret i en nomenà responsable a fra Pere de Vius, amb el títol de Prior.

A partir d’aquell moment, més construccions. Romiatges de fidels de terres properes i llunyanes. Miracles, entre els quals Toda parla de l’alliberament de Miró, d’una presó a Alger. En fou testimoni el Prior del Santuari, qui tragué les cadenes del captiu i les penjà a la paret de l’església. La comarca de la Conca de Barberà fou esplèndida en donacions al Tallat. El Priorat era invocat quan faltava pluja als camps.

Toda acaba el seu text amb l’explicació de detalls artístics que encara va poder observar aquell final del segle XIX, tot i que allò que no estava enrunat, amenaçava de ser-ho prompte. Com que no ha pogut parlar d’altres curioses tradicions, es proposa en un pròxim llibre parlar-ne: fra Pere Marginet, fra Anselm Turmeda, Bernat d’Alcira, la història de Castellfollit, del Castell Serrahí, dels annals de Solivella, de Montblanc i de Barberà, però tot plegat si tornava a fer una altra estada a la Masia Blanca, com la de l’estiu de 1883.

Per acabar, afegirem un fet que ens fa conèixer Pin i Soler. Al Tallat s’hi construí una creu amb pedra que anomenaren del Miracle. El 1896, el mecenes reusenc Pau Font de Rubinat, recollí aquella creu que estava caiguda i abandonada i l’aixecà en el Mas de la Misericòrdia, propietat seva a Reus. Invocava a tots els devots del terme de la capital del Baix Camp i en una inscripció que hi ha gravada, acaba dient: Gràcia perpètua.

Josep M Vallès i Martí

————————————————————————-

[1] Jaume Finestres i Monsalvo. (Barcelona, 1696 – Poblet, 1769). Monjo cistercenc. Teòleg, historiador i catedràtic.

[2] Narcís Camós (Girona, 1621 – Barcelona, 1664), va ser un religiós i escriptor del convent de sant Domènec de Girona i santa Caterina de Barcelona.

[3] Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 1884 – Bruselas, 1970) Poeta, periodista, autor de teatre y traductor.

[4] Enric Morera i Viura (Barcelona, 1865 – 1942) Compositor i polític català.

[5] Antoni Pous i Palau (Sabadell, 1870 – Barcelona, 1959) Escenògraf i aquarel·lista català. De Brunet no en sabem res.

TARDES A POBLET (Articles publicats)

El Tallat Poblet