Joan Amades i l’Hostal de Poblet

El besavi matern de Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890 – 1959) havia nascut a l’Espluga de Francolí. Es deia Pau Gelats i Cunillera. Essent fadrí, feia de sastre i vivia a l’Espluga de Francolí, on s’esposà amb Francesca Capdevila i Nuet. Firmaren capítols matrimonials davant del notari de la vila Joan Marsal, el primer de maig de 1804, casant-se el nou de juny del mateix any.

Aquell any de 1804, Pau Gelats i Cunillera havia arrendat l’Hostal del Monestir de Poblet, per un termini de dos anys. Era abat Antoni Mas i signà el contracte el síndic del Monestir, el Pare Jaume Ferrando. El contracte està protocol·litzat pel notari Joan Marsal de l’Espluga de Francolí, en el foli 237 del manual 381, a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà.

L’Hostal era dins del recinte. El podia deixar en finalitzar el contracte, però, si en acabar el primer any la Comunitat no n’estava contenta, el podia treure. Es fixà un preu de 300 lliures pels dos anys, pagades en tres terminis. Entre les nombroses condicions establertes, hi havia l’obligació d’hostatjar gratuïtament els pares i familiars dels monjos. També a qualsevol home que l’abat, prior, bosser o subbosser, li enviés. Només els podia cobrar el que haguessin gastat. Talment, passava amb els sacerdots pobres que hi arribessin, religiosos o pelegrins. Gelats també venia obligat a donar palla i altre menjar per les bèsties, al preu dels Hostals de Vimbodí i l’Espluga de Francolí. El Monestir donaria el que cregués oportú, però Gelats havia d’anar-ho a buscar a l’oficina del Monestir.

Havia de subministrar pa a la Comunitat: dotze arroves de pa blanc a l’any i dues per setmana, que es considerava el pa oficial. Ho pagaven a quatre quartos el pa blanc i a tres i mig l’oficial. I encara amb el refí d’algun altre detall que afavoria els monjos. El monestir li subministraria la carn de moltó, al preu que la vengués a altres clients.

Poblet es reservava els fems de les establies de l’Hostal. L’arrendatari podia prendre el que necessites per a l’hort de l’Hostal. Hi havia la custòdia de les cavalleries “apremiades”, o sigui les confiscades a causa d’algun delicte, especialment per la llenya del bosc. L’arrendatari podia fer una carga de llenya diària, on el pare bosser li indiqués, però no la podia vendre, només la podia consumir a l’Hostal, “ni tampoc li serà permès treure-la avançada sens llicencia del P. Bosser, y contravenint a lo contingut en est capítol incorreria, y se li exigirien las mateixes penes que a qualsevol de la Espluga de Francolí.”

A l’Hostal no hi podien dormir dones. Els preus de les manutencions estaven sota el control del pare Bosser. Sembla que tot estava regulat i degudament anunciades les sancions per incompliment, per exemple: els jocs prohibits. Les penes s’estipulaven en tres lliures per cada vegada que hi incorris.

La nissaga dels Gelats, la trobem a l’Espluga a partir del matrimoni de Pere Gelats i Eulàlia Archs el febrer de 1743. Vivien, segons l’acte de matrimoni, a la casa de Francesc Martí, a l’Espluga, però el casament es feu a Barcelona, a la parròquia del Pi. Havien redactat capítols matrimonials en poder de Josep Cabeza i Poca, notari de l’Espluga, el 10 de juliol d’aquell any de 1743. Havia assistit a la celebració el rector Miquel Capdevila i Cardona. Tres anys després, el 1746 el rector de l’Espluga Joan Francesc Vilamajor, deia una missa, a la capella del Roser de l’Església de l’Espluga, de benedicció pels desposats.

Pere Gelats, era de Massanes (o Maçanes) parròquia del bisbat de Girona; fill de Josep Gelats, pagès i Maria Cogul. Eulàlia Archs, era filla de Josep Archs, cirurgià, de Vilafranca, bisbat de Barcelona, i de Teresa. Tenim constància que Pere Gelats, el 1746 habitava a l’Espluga.

El fill d’aquests Pau Gelats i Archs estava casat amb Francesca Cunillera Gallart; eren pagesos i vivien a l’Espluga. Tingueren diversos fills, però gairebé tots foren albats. Entre ells el que ens interessa és Pau Gelats i Cunillera, nascut el 4 de gener de 1782, que es casà amb Francesca Capdevila i Nuet el 9 de juny de 1804. La Francesca era filla d’un moliner de l’Espluga.

El fill gran d’aquest darrer matrimoni, Pau Gelats Capdevila, el batejaren a l’Espluga l’abril de 1805, amb els noms de Pau, Magí i Josep. Foren padrins el seu avi patern, Pau i l’àvia materna Francesca. Tots de l’Espluga. Executà l’acte el vicari Josep Serra. Però morí albat el 1812. El seu pare Pau Gelats i Cunillera moria a l’Espluga de Francolí el 26 d’abril de 1825, a l’edat de quaranta anys.

Pau Gelats i Capdevila degué anar a viure a Barcelona i es va casar amb Magdalena Grinyó i Hostench, procedent d’Olot, de família de teixidors. Una filla seva Teresa Gelats i Griñó, fou la mare de Joan Amades i Gelats, fruit del seu matrimoni amb Blai Amades i Barrobés.

La relació dels Gelats amb l’Espluga de Francolí, tot i quedar en aquell temps, algun descendent o alguna dona lligada a altres famílies del poble, com els Anguera, els Franquet, els Roig, o els Costa de Montblanc, s’acabà en marxar els sastres Gelats o en casar-se les seves filles amb fadrins o viudos de fora vila. El cognom, a l’Espluga, es perd amb la mort de Pau Franquet i Gelats el setembre de 1899.

Josep M Vallès i Martí

ARBRE dels GELATS a l’Espluga de Francolí

Quadravis:  1743 – Casament de Pere Gelats i Eulàlia Archs (venen a viure a l’Espluga de Francolí)
Rebesavis: 1774 – Pau Gelats i Archs casat amb Francesca Cunillera Gallart (vivien a l’Espluga de Francolí)
Besavis: 1804 – Casament de Pau Gelats i Cunillera i Francesca Capdevila i Nuet (vivien a l’Espluga de Francolí)
Avis:  18?? – Pau Gelats i Capdevila es casa amb Magdalena Griñó Hostench (a Barcelona)
Pares:  188? – Casament de Teresa Gelats i Grinyó amb Blai Amades Barrobés (a Barcelona)
1890:  Neix Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 – 17 de gener de 1959)

POBLET. Tradicions i llegendes. Joan Amades Gelats. AYMA, editor. Barcelona, 1947.

Accés al llibre: Memòria Digital de Catalunya. 

TARDES A POBLET  (Articles publicats)

• TARDES A POBLET XII : El miracle del Tallat
• TARDES A POBLET XI : Una capella del segle XV a Poblet
• TARDES A POBLET X : Cartes inèdites sobre els tresors de Poblet
• TARDES A POBLET IX : Un exorcisme al segle XVIII, practicat per un monjo de Poblet
• TARDES A POBLET VIII : Einstein a l’Espluga de Francolí i a Poblet
• TARDES A POBLET VII : Missa del Gall a Poblet
• TARDES A POBLET VI: Antonio Marañón, El Trapense
• TARDES A POBLET V : La justícia de l’abat
• TARDES A POBLET IV : Joan de la Polseguera
• TARDES A POBLET III : El llibreter assasí
• TARDES A POBLET II : COLOBICUS MARGINATUS
• TARDES A POBLET I : Philip de Wharton. Un maçó enterrat a Poblet