750 anys de la mort de Jaume I

Poblet, el mes de juliol, va commemorar els 750 anys de la mort de Jaume I –27 de juliol de 1276– La celebració es va fer a la basílica pobletana, davant la tomba del rei Conqueridor, amb presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, i de l’abat de la comunitat, Rafael Barrué.

Tenim a les mans una crònica publicada en el periòdic políticoliterari de Palma, a Mallorca, El Palmesano, el 10 d’octubre de 1856. Aquest diari la copia de El Conseller, diari fundat per Víctor Balaguer Cirera i Lluís Cutchet Font, que aparegué a Barcelona entre el desembre de 1856 i el juny de 1857. Malgrat portar  la capçalera en català, estava redactat en castellà. D’orientació liberal progressista, molt vinculada al pensament polític de Balaguer.

La censura governamental va tancar-lo el 1857. Fins al 15 d’octubre d’aquell any presidí el Consell de Ministres Ramón María Narváez. El substituí Francisco Armero Peñaranda, militar i polític espanyol, del regnat d’Isabel II. De fet, El Conseller fou tancat per Narváez, un conservador més aviat dur. Exercí repressió i control polític, i en aquestes circumstàncies, no cal dir que un periòdic més aviat catalanista li deuria ser incòmode.

Tornant a la crònica que motiva aquesta Tarda a Poblet, direm que aquell temps era propici a la destrucció de venerables monuments antics, en nom del altar y del trono per una banda o en nom de la llibertat per l’altra. Llibertat mal entesa és clar. El 1835 Poblet havia sofert tota mena de desgràcies. S’havien destruït les tombes reials, creades per Pere el Cerimoniós. «Esparcidos por este vasto edificio tan respetables restos, la loable piedad del pàrroco y de algunos vecinos de la Espluga de Francolí se apresuró a recogerlos y depositarlos en la iglesia de esta villa… »

Aquesta història la coneix gairebé tothom, però aquelles restes romangueren a l’Espluga fins el 1843, quan Pedro Gil, home gelós de les glòries catalanes, sufragà el seu trasllat a Tarragona. Les despulles de Jaume I, havien de ser dipositades en el mausoleu creat per Lluís Domènech i Muntaner. No fou així. Feren cap a la catedral tarragonina.

Entregados despues al cabildo de la Iglesia Metropolitana, éste los depositó en la Capilla del Corpus Christi en el claustro de la misma, colocando el agigantado esqueleto del rey don Jaime I, por renombre el Conquistador, en un cofre de caoba, cubierto de molduras bronceadas, y cerrado con tres llaves. Hoy es el día prefijado para la celebración de la religiosa ceremonia  de la traslación de esta venerada momia real al mausoleo que acaba de levantarse para ella en la referida iglesia metropolitana. Al fin volverá a reposar en un sepulcro correspondiente el cuerpo del inmortal instituidor del célebre Consejo de Ciento, del incomparable campeón de la independencia de su patria que pudo ser sepultado en el polvo sacudido del manto de las batallas dadas por el a los sarracenos en Mallorca, Valencia y Murcia

El 1952, les despulles de Jaume I retornaren a Poblet en una cerimònia més militar que funerària. Tornaren a passar una nit a l’església Vella de l’Espluga. Les tombes havien estat restaurades i reis i comptes tornen a reposar a Poblet.

Aquell article signat per Salvador Estrada i Ribas, ja no té més interès per a nosaltres. Però acaba amb un sonet que diu així:

Augustas cendras que en sepulcre digne
prop de sis segles en Poblet jagueren,
¿com mudes se quedaren quan reberen
lo escarni cruel d’un populatge indigne?

¿Cóm los forts braós de èix guerrèr insigne
mil micas als sacrílegos na fèren,
als bárbaros moderns que en poc tinguèren
al rèy mès brau, mès just y mès beningne?

Recobren són repòs en regia tomba,
ja reparada tal afrènta grave:
de nou la Fama, que sos fèts esbòmba,
sobre llosa est epitafi grabe:

«¡Són geni fèu vasalla á la Fortuna,
y sòn alé entelá á la Mitja LLuna!»

Josep Maria Vallès i Martí
Agost de 2026

Víctor Balaguer i Cirera. (Barcelona, 1824—Madrid, 1901) Fundà a Barcelona el diari La Corona de Aragón (1854), d’ideologia progressista avançada, combinada amb declaracions de fervent adhesió al passat nacional de Catalunya i exigint una descentralització per als territoris de l’antiga corona catalanoaragonesa. Atacat com a propagador d’idees independentistes, hagué de matisar algunes de les seves afirmacions. Posteriorment, abandonà aquest periòdic i creà El Conseller (1856), diari de títol català, però redactat en castellà, bé que hi divulgà la seva primera poesia catalana, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. (GEC)

Lluís Cutchet i Font (Llívia, 1815 – Barcelona, 1892) fou un periodista i polígraf català. Estudià medicina a les universitats de Saragossa i de Montpeller, però es dedicà a la política i al periodisme. Milità en el liberalisme regionalista i fou partidari del proteccionisme econòmic. Fundà, amb Víctor Balaguer, El Conseller, i junts viatjaren per Itàlia (1859). Fou un dels impulsors de la Renaixença, en el seu triple aspecte: literari, històric i econòmic. (Viquipèdia)

Salvador Estrada i Ribas (Barcelona, 1809 — 1862) va ser un advocat i escriptor català. Va estar dedicat durant anys a l’estudi de la llengua catalana i va treballar possiblement en un diccionari català-castellà. Va guanyar un premi en els Jocs Florals de Barcelona del 1859, i va escriure diverses obres teatrals i poesies. (Viquipèdia)

TARDES A POBLET  (Articles publicats)

• TARDES A POBLET XV: La pianista Carme Flexas
• TARDES A POBLET XIV: Els poemes de la font de Nerola
• TARDES A POBLET XIII : Joan Amades i l’Hostal de Poblet
• TARDES A POBLET XII : El miracle del Tallat
• TARDES A POBLET XI : Una capella del segle XV a Poblet
• TARDES A POBLET X : Cartes inèdites sobre els tresors de Poblet
• TARDES A POBLET IX : Un exorcisme al segle XVIII, practicat per un monjo de Poblet
• TARDES A POBLET VIII : Einstein a l’Espluga de Francolí i a Poblet
• TARDES A POBLET VII : Missa del Gall a Poblet
• TARDES A POBLET VI: Antonio Marañón, El Trapense
• TARDES A POBLET V : La justícia de l’abat
• TARDES A POBLET IV : Joan de la Polseguera
• TARDES A POBLET III : El llibreter assasí
• TARDES A POBLET II : COLOBICUS MARGINATUS
• TARDES A POBLET I : Philip de Wharton. Un maçó enterrat a Poblet